Qué busques?

dilluns, 30 de març del 2009

Imperfecció


Recentment llegint ¿ Quien quiere ser millonario ? una reflexió del protagonista em feu pensar; es preguntava què deu sentir el qui (pel fet de tenir-ho tot), no te desitjos, tan desitjable es una existència sense desitjos ? es potser la pobresa de desitjos millor que la pobresa pura i dura ?
Pocs dies més tard el mateix tema se'm tornà a posar al davant en un entorn totalment diferent: L'home que ho te tot es un home pobre en cert sentit: mai sabrà què es anhelar, tenir esperances, nodrir l'anima amb el somni d'alguna cosa millor; ni tampoc coneixerà l'experiència de rebre d'algú que estima el que havia desitjat i no tenia. Quan acceptem que la imperfecció es part del ésser humà i malgrat tot seguim rodant per la vida sense renunciar a gaudir-la, haurem arribat a la plenitud dins d'aquesta mateixa imperfecció.
La imperfecció ens fa ser humils i ens duu a voler superar-nos, evol.lucionar i millorar.

dijous, 26 de març del 2009

Moment de pregaria


Pregar ? de debò, pregar ? en els temps que corren ? a qui ? per què ?

Quan deixo el mòbil endollat, carrengant-se, el deixo apagat, no fa res, només es carrega. Al cap d'unes hores el mòbil torna a funcionar, sembla que no feia res, però ara funciona i avanç no.

Per mi pregar es això, aturar-me, a vegades sola en silenci, d'altres en grup, aturar el brogit que m'envolta sempre i escoltar intensament, molt endins del meu cor Deu es amb mi, i saber-ho em carrega les piles per seguir endavant, m'omple de pau i de serena alegria.

dimarts, 24 de març del 2009

El Salón de Ambar


Matilde Asensi (Alicante 1962)

El Salón de Ambar es la primera novel.la publicada per Matilde Asensi l'any 1999, encara que es la darrera que jo he llegit.

Iacobus fou la meva descoberta d'una autora versàtil i amena que m'ha fet gaudir amb novel.les de ficció històrica i aventures plenes d'acció, com la mencionada, El Último Catón, Peregrinatio, Todo bajo el Cielo i Tierra Firme, històries totes elles que transcorren en temps remots, però també amb relats d'aventures de tall més actual i urbà amb El Origen Perdido, on es mou amb tota naturalitat entre el sistema de clavegueram de Barcelona i la selva amazònica, en un mon de hackers i tecnologia punta.

Matilde Asensi te la capacitat d'enganxar-me amb la primera pàgina, no poder deixar el llibre fins el final i, en acabar, quedar-me amb les ganes d'una mica més. Només em quedava per llegir El Salón de Ambar, la seva primera obra.

Aquesta novel.la transcorre en temps actuals, es un thriller d'aventures, un relat que m'ha deixat sense alè en tancar la darrera pàgina. Un grup multinacional de lladres de guant blanc s'enfronta al repte més gran que fins ara s'han trobat: la recerca de tresors fabulosos robats pels nazis en acabar la segona guerra mundial. El més inversemblant son els curtíssims periodes de temps on la autora situa la acció.

Web oficial de l'autora: http://www.matildeasensi.net/

dilluns, 23 de març del 2009

Llum al final del tunel



El camí de la fibromialgia IV








Un pla per reduir el dolor amb mitjans naturals, la vida sense dolor ja no tornaria pero, podia tenir una vida.

Tant aviat com el meu cos va ser lliure de productes químics el lent camí de la recuperació començà. No tenia ni idea de fins on podía arribar. Sobre una sólida base de vida sana, 0 medicaments i alimentació vegetariana, els primers passos fòren: dieta per reduïr l'excés de pes i recuperar autoestima i exercici suau per recuperar la forma física.

Realment el dolor seguía sent molt intens pero mentalment estava a punt per lluitar-hi. La dieta fou un éxit, el primer exercisi que vaig fer fou Pilates amb màquines, el que es coneix per estudio Pilates personalitzat, durant mesos vaig anar millorant la movilitat molt lentament i el dolor per primer cop deixà d'aumentar.

El seguent pas fou la piscina, no podia nadar ja que el moviment de rotació del braç em provocava intenses fiblades, peró vaig començar a fer excercisis dins de l'aigua, hidromassatge i dutxa a pressió. L'efecte fou també positiu.

Al vespre m'aplicava corrents al les zones més doloroses amb un TENS de la marca Medisana. Aquest aparell te un efecte anestesic mitjançant correntse elèctriques i es força efectiu si s'utilitza amb constància. A diari feia excercisis molt suaus per movilitzar les zones més doloroses i així evitar l'encarcarament progressiu.

Al mateix temps vaig visitar una metgesa especialitzada en tractaments naturals, combinant homeopatía, acupuntura, fisioteràpia, ventoses i altres tractaments anti-inflamatoris aconseguí anar reduïnt considerablement el nivell del dolor, fins a límits que jo no hagués gosat imaginar. Amb molta perseverància i paciencia, els primers resutlats van tardar 10 setmanes, pero la millora després fou gradual, aumentant setmana rere setmana.

El millor vingué amb el bon temps: la platja, el sol i el mar van tenir un efecte miraculòs. Els banys de mar deixant llargues estones que l'aigua em fes un massatge natural a les zones doloroses combinades amb l'escalfor del sol.

De mica en mica vaig fer un cambi radical, tornava a ser jo, una "jo" que ja ningú recordava després d'anys de foscor, tornava a fer plans amb optimisme.

Ara torno a fer aeròbic, vaig a nadar i a caminar amb regularitat. El dolor segueix present sempre, pero a un nivell molt suportable. De tant en tant tinc una setmana dolenta, pero jo se que passarà i que es questió de paciencia.

Jo no soc metge, ni soc ningú per recomanar res. La meva experiència es limita a mi mateixa, pero volia posar per escrit el que he viscut aquests darrers anys sobretot per no oblidar el que he passat i no deixar-me vencer mai per la desesperació. Sempre hi ha un camí, i si els metges no t'ajuden: oblida'ls i busca'l pel teu compte !

dijous, 19 de març del 2009

Quien Quiere ser Millonario ?


Vikas Swarup (Allahabad, 1963)

La vida d'un noi de divuit anys desgranada al llarg de 12 preguntes. Una vida certament curta però d'una intensitat impensable des de la nostra perspectiva de la societat benestant occidental.

Rama Mahoma Thomas sembla escapat de les pàgines de Dickens i portat als suburbis de les grans ciutats de la Índia actual. Explica els diferents episodis de la seva existència segons el ritme del concurs, sense ordre, sense gaire lògica, tal com ha estat el seu mon des de el moment de néixer.

L'autor no recorre al melodrama ni a la llagrimeta, el relat ens dona la visió d'un nen generós, confiat i optimista que no coneix res més enllà del seu mon, accepta la realitat sense desesperar-se ni questionar-la gaire, sempre endavant, però també sense deixar mai d'empaitar els seus somnis d'infant que s'ha fet gran massa de pressa.

Tendre, sense ser ensucrat, aquesta es una història captivadora de principi a fi. Una grandíssima lliçó d'amistat i amor que sobreviu a totes les dificultats d'una vida que semblava condemnada a la misèria des de el primer moment.

Aquest novel.la ha estat duta a la gran pantalla recentment: Slumdog Millionaire, recollint nombrosos premis, va culminar la seva trajectòria d'éxits esdevenint la gran triomfadora a la darrera edició dels Oscars de Hollywood.

La pàgina web del autor: http://www.vikasswarup.net/

dilluns, 16 de març del 2009

Hummus (puré de cigrons)

L'hummus es un puré de cigrons que es menja a tot el mitjà orient, molt popular i cada cop més conegut a casa nostra. De molt fàcil preparació es un èxit assegurat i que convenç, fins i tot als qui desagrada aquest llegum. Es menja amb torradetes o amb pa de pita o també amb bastonets vegetals crus (api, pastanaga, cogombre..).




Ingredients:
  • 300gr cigrons cuits
  • 2 alls
  • 1/2 gotet de tahina (puré de sèsam torrat)
  • El suc de 1/2 llimona
  • 1/2 culleradeta de sal
  • 1/2 gotet d'aigua (de la dels cigrons)
  • 1/2 gotet de nata líquida
  • Oli d'oliva verge

Preparació

  1. Posar tots els ingredients (excepte l'oli) a la batedora i trinxar-ho fins que quedi un puré espès i molt fi. Tastar i rectificar d'all, sal i crema de llet al gust.
  2. Posar-ho a un bol o plat i amanir-ho amb un raig d'oli d'oliva verge.

La crema de llet es una aportació de la meva collita, trobo que li dona finor i un gust suau, normalment s'hi posa 1/2 iogurt, però pel meu gust el iogurt junt amb la llimona li dona un toc massa àcid i un xic amargant, però tot es qüestió de gustos. També es pot preparar sense iogurt ni crema de llet.

La tahina o puré de sèsam torrat es pot comprar a qualsevol botiga de productes naturals o també en tendes àrabs especialitzades.

divendres, 13 de març del 2009

Guia del Autoestopista Galactico

Douglas Adams (Cambridge 1952-2001)
He de confessar que aquesta obra de culte de mundial renom no m'ha agradat.
Les aventures d'un estrany grup format per 2 humans, 2 extraterrestres de Betelgeuse i un robot maniaco-depressiu perden interès a mesura que el llibre avança. Un prometedor pròleg dona pas a una historia que ha aconseguit mantenir el meu interès les primeres 21 pàgines. A partir del moment en que abandonen la terra a mi m'ha anat envaint l'aburriment.

Tinc la continuació: El restaurante del fin del mundo pero em fa l'efecte que tardaré uns quants anys a que s'em desperti l'interès de nou.

dilluns, 9 de març del 2009

T de Trampa

Sue Grafton (Louisville, 1940)

Llicenciada en literatura anglesa i guionista de TV, escriu novel.les de crim i suspens.

El seu personatge de Kinsey Millhome protagonitza un peculiar alfabet del crim, del qual T de trampa n'es la vintena entrega.

La Kinsey es una solitària de mena que va a la seva, amb poca traça per les relacions socials i bàsicament escèptica: "Per la meva experiència l'impuls de rescatar algú genera molèsties a la candidata a heroïna sense cap efecte discernible en la persona que necessita ajuda. No pots salvar els altres de si mateixos perquè la gent que converteix la seva vida en un desgavell perpetu no valora que interfereixis en el drama que s'han creat. Volen que els diguin "pobrets" i els consolis, però no volen cambiar. Aquesta es una lliçó que no semblo capaç d'aprendre."

Dona introvertida que malda per tirar endavant la seva carrera de detectiva, enfeinada amb cassos sense cap relleu, mentre es veu envolicada en una història de maltractaments i abusos al seu veí de prop de noranta anys.

Es una bona novel.la si passem per l'us indiscriminat del mot "vaig" que pot ser degut a una deficient traducció, cosa que no puc confirmar al no haver llegit cap novel.la original d'aquesta autora.

La Kinsey m'ha caigut molt be, diu se si mateixa: "Tolero malament els conflictes. Com a filla única que vaig ser, tenia molt bones relacions amb mi mateixa, gracies. ... L'escola em va fer patir molt, però quan vaig haver aprés a llegir vaig desaparèixer dins dels llibres." Malgrat tot es una excel.lent veïna i amiga.

La web oficial de la autora a: http://www.suegrafton.com/index.htm

divendres, 6 de març del 2009

Baba Ganuj (puré d'albergínies)

El Baba Ganuj es un entrant molt habitual a gairebé tots els països àrabs, el llibre Aroma Àrab explica: "el nom vol dir "viciós i coquet", sens dubte per causa de la seva textura, molt lleugera i ballarina, i per la insaciabilitat que provoca entre els comensals". Un plat melós i encisador.

Ingredients

  • 2 Albergínies grosses
  • 5-6 cullerades de tahina (puré de sèsam torrat)
  • Suc de 1/2 llimona
  • 2 grans d'all
  • Julivert fresc
  • 1 culleradeta de sal
  • Oli d'oliva verge
  • Torradetes o pa de pita

Preparació

  1. Escalivar les albergínies i pelar-les.
  2. Triturar al minipimer tots els ingredients: les albergínies pelades, la tahina, el suc de la llimona, els alls, el julivert i la sal. Recomano posar la meitat de suc de llimona, all i sal, tastar i afegir la resta segons el gust de cadascú, a vegades, si la albergínia pica una mica, amb menys all i menys llimona ja n'hi ha prou.
  3. Deixar refredar i servir amb un raig d'oli per sobre acompanyat de torradetes o pa de pita.

La tahina o puré de sèsam torrat es pot trobar fàcilment a botigues àrabs especialitzades o també a botigues de productes naturals.

Obrim camins

Una cançó, curteta, optimista i alegre, que te el poder de posar-me de bon humor i fer-me somriure.


Obrim camins a l'esperança.
Obrim camins sense tardança.
Obrim camins que el món avança.
Obrim camins ara mateix.

Obrim camins per a un món jove.
Obrim camins ara que es d'hora.
Obrim camins i vía fora !
Obrim camins ara mateix.

dijous, 5 de març del 2009

Val la pena ser moral ?

Els humans estem genèticament condicionats, però hem arribat, en el nostre procés evolutiu, a ser capaços d'interposar el pensament entre l'estímul i la resposta. Això es el que ens diferencía dels animals.

En les accions humanes hi conflueixen elements com motius, intencions i fins, resultats i conseqüències; tots volem que les nostres accions tinguin sentit i que aquest sigui comprensible pels que ens envolten. Per tot això, ens cal justificar o «fer justa» la nostra elecció.

Per altra banda, els humans podem tancar els ulls a aquesta necessitat de la nostra espècie i viure d'una manera típicament animal, només ens cal «passar» de justificar les accions tot oblidant la pròpia racionalitat.

Tipus de persones

Segons com assumim la nostra possibilitat d'escollir i justificar les nostres accions podem parlar de diferents tipus de persones.

  1. Persones morals. Persones que es plantegen problemes morals, que volen justificar el seu comportament, tot raonant la seva decisió i actuació.
  2. Persones immorals. Persones que tot reconeixent les normes i els valors de la seva societat, els infringeixen i hi viuen d'esquenes, posant el propi interès per davant de tot. Només respecten les normes si d'això se'n desprèn un benefici. Pels immorals és imprescindible que els demés sí respectin les normes, del contrari haurien de replantejar la seva actuació.
  3. Persones amorals. Persones que no accepten la necessitat de justificar el seu comportament, indiferents a qualsevol qüestió moral i incapaces de preocupació moral pels altres. Tot s'hi val mentre s'obtinguin bons resultats. Sembla impossible que un ésser racional pugui ser amoral: tots tenim la necessitat d'elegir i justificar el que fem, no podem actuar sempre automàticament.
  4. Persones desmoralitzades. Persones que havien après i assumit pautes morals però que ara, per factors com manca de coratge o de resistència, per desorientació en un món canviant o per simple contagi social, s'han devaluat o soterrat les seves exigències. S'ha difuminat el nord que abans guiava les seves vides.
Amb quin d'aquests tipus de persona voldríem ser identificats ? Potser és el moment de fer-nos una altra pregunta: "per què hem de ser morals si no ser-ho sembla que pot comportar avantatges ? És la mateixa pregunta que d'una manera més concreta ja es formulava el petit Wittgenstein: "per què hauria de dir la veritat si em pot ser beneficiós dir una mentida?" És una qüestió que tots els filòsofs s'han plantejat.

És innegable que una persona pot actuar injustament i no passar-li aparentment res. És per això que, independentment dels mòbils religiosos, de les imposicions per part d'alguna autoritat, de premis o càstigs, encara seguim preguntant-nos: per què val la pena ser una persona moral ?

En els nostres millors i més generosos moments, sabem el tipus de persona que el nostre jo més íntim desitja ser. No ens importa només el tipus de persona que som sinó també el tipus de persona que, com a éssers racionals i lliures, pensem que estem cridats o destinats a ser. És a dir, la realització del millor que hi ha en nosaltres. Aquest és el nostre deure i aquí es troba el cor de la moralitat.

Aquest esforç moral val la pena perquè permet estar en bones relacions amb un mateix i, indubtablement, fa créixer l'autoestima, la imatge que un té de si mateix. No implica això una crescuda del nostre benestar ?

I la pregunta final: aquests conceptes cóm es transmeten als fills ? jo en creia tenir la resposta, mitjançant l'exemple, la educació.. però i si finalment no els comparteixen ? i si la brúixola que els vas donar s'ha espatllat i ara marca un nord fals ?

Aquestes reflexions estan extretes de http://www.xtec.cat/~lvallmaj/sumpasse.htm . Filosòfia per a tota ocasió.

dimecres, 4 de març del 2009

Una brúixola per anar per la vida

Els valors marquen el nord.

Se'ns presenten com a pautes de la nostra actuació, els valors són una guia del nostre comportament. Representen allò pel qual val la pena lluitar i que, si no som persones indiferents, apàtiques o febles, farem tot el que puguem per aconseguir-los.

Com les brúixoles, els valors marquen el nord, un nord que exerceix en nosaltres cert magnetisme i que, a la vegada, ens mostra un camí valuós. I com les brúixoles, els valors són bipolars, tenen dues vessants o pols: un pol positiu i un pol negatiu. El pol positiu és pròpiament el valor; el pol negatiu és un antivalor o un disvalor: un mal, una injustícia que cal evitar.

El problema es cóm s'adquireixen els valors, cóm se sap que son els correctes, i sobretot cóm ens podem adonar si una font de magnetisme aliena està desviant el nord de la brúixola ?

No tenir valors o dur una brúixola desviada vol dir estar a mercè dels vents, no tenir punts de referència, anar perdut.

Aquestes reflexions estan extretes de http://www.xtec.cat/~lvallmaj/sumpasse.htm. Filosofia per a tota ocasió.

dimarts, 3 de març del 2009

Arrós amb carxofes i naps

Un arrós d'hibern, molt saborós i perfumat. La suavitat del nap i la intensitat de la carxofa fan una parella perfecte, units amb l'arrós i els aromes del gingebre i del safrà converteixen aquest plat una festa dels sentits.


Ingredients
  • Arrós rodó (2 tasses per persona)
  • Carxofes (1 per persona)
  • Naps (1 per 4 persones)
  • Brou vegetal (el triple que d'arrós)
  • 1 trosset d'arrel de giengebre fresc (1 o 2 cm)
  • Safrà
  • Sal
  • Oli d'oliva

Preparació

  1. Netejar les carxofes i tallarles a vuitens, pelar el nap i fer-lo a dauets.
  2. Saltejar les carxofes amb un bon raig d'oli a la paella de fer l'arrós.
  3. Quan es comencin a coure afegir-hi els naps i saltejar tot junt fins que sigui ben daurat llavors afegir-hi el gingebre pelat i ratllat ben fi.
  4. Tirar l'arrós i donar un tomb per que agafi be els sabors.
  5. Afegir-hi el brou, ja calent, juntament amb la sal i el safrà molt. Unir-ho tot be.
  6. Deixar que bulli de manera regular de 15' a 20', depenent del tipus d'arrós. Si cal afegir una mica de brou, pero amb compte per que al final ha de quedar sec i el gra solt.
  7. En acabar la cocció deixar reposar fora del foc i tapat amb un drap net durant 5' abanç de servir.

dilluns, 2 de març del 2009

Definint la Quaresma

Temps de quaresma, temps de neteja i posada a punt, temps de preparació per a la festa. Aquest text m'ha fet reflexionar.


  1. La quaresma és mirar bé Jesús, mirar el seu rostre, aprendre't els seus trets de memòria, ficar-te'ls a dins, que et siguin naturals, que siguin teus, part de la teva història.

  2. La quaresma és pujar fins el Tabor, fins al Calvari, caminar des de el desert fins a la Pasqua, sense mirar enrere i sense perdre's, superant l'esforç en l'esperança.

  3. La quaresma és obrir tota la teva casa, desordenada, fosca, deixar passar el vent que la neteja, i que entri tot el sol il.luminada, convertida en vitrall radiant.

  4. La quaresma és escoltar la paraula poderosa, que és espasa esmolada i és martell, que esquinci el teu cor i el remogui, que l'esperit creador el faci nou.

  5. La quaresma és suplicar pel foc i per l'aigua, per apagar la set i contra el fred, que el foc es converteixi en flama viva i l'aigua esdevingui inesgotable riu.

  6. La quaresma és sortir a l'encontre del germà i posar-te des seguida al seu servei, descobrir aquests trets que coneixes, potser siguin els trets d'un altre Crist.

Seguidors

Total de visualitzacions de pàgina: