Banda de Fruita i Xocolata

Un altre postre amb pasta de full, facilíssim, deliciós i molt vistós.

Ingredients

• Pasta de full congelada
• Fruites fresques variades al gust (maduixots, pinya, raïm, plàtan, kiwi, gerds...)
• 100 gr xocolata negra de cobertura
• Gelatina neutra
• 1 gotet d'aigua
• 4c de sucre
• 1 rovell d'ou

Elaboració

1. Descongelar la pasta de full sobre el marbre lleugerament enfarinat.
2. Pre-escalfar el forn a 200º .
3. Pintar una safata del forn amb mantega i posar-hi a sobre el rectangle de pasta de full. Punxar tota la superfície amb una forquilla, deixant una vora de dos dits a tot el voltant sense punxar.
4. Pintar la vora de la pasta amb el rovell d'ou batut amb 1 cullerada d'aigua, i enfornar fins que sigui daurat (aproximadament 10').
5. Fer un almívar amb el gotet d'aigua i el sucre.
6. Rentar i tallar les fruites: els maduixots i els grans de raïm per la meitat (treure les llavors del raïm), les altres a rodanxes. Anar-les posant a una plata i pintar-les amb l'almívar.
7. Fondre la xocolata al bany maria o al microones.
8. Fondre la gelatina o preparar-la seguint les instruccions del paquet.
9. Muntar la banda: amb una espàtula escampar una capa fina de xocolata per tota la superfície de full, excepte les vores, a sobre posar-hi la fruita ben escorreguda, intercalant-la segons colors al gust de cadascú, finalment pintar tota la fruita amb la gelatina.
10. Deixar una estona avanç de servir perquè s'endureixi la xocolata i qualli la gelatina.

Brownie

Especial pels amants de la xocolata, dens i intens, molt intens. La clau: que la xocolata sigui de qualitat.

 Ingredients

• 225 gr Sucre
• 120 gr Xocolata negra de cobertura
• 90 gr Mantega (més una mica pel motlle)
• 2 Ous batuts
• 90 gr Farina
• 50 gr Nous (o avellanes torrades)
• 1 cc impulsor o llevat quimic
• Un motlle quadrat (desenmotllable) de 20 cm de costat (o un de mida equivalent rodó)

Elaboració

1. Pre-escalfar el forn a 180º
2. Untar amb una mica de mantega el motlle
3. Fondre la mantega i la xocolata al microones (o al bany Maria). Deixar-la refredar una mica (el temps de preparar els altres ingredients)
4. Amb un batedor elèctric de varilles, batre bé els ous amb el sucre, fins que blanquegi i aumenti el volum
5. Incorporar la farina tamisada en dues o tres vegades
6. Picar les avellanes pelades groserament
7. Incorporar la xocolata i la mantega foses a la massa
8. Finalment afegir les avellanes trossejades i barrejar-jo tot be
9. Abocar aquesta massa al motlle
10. Enfornar 30' aproximadament (ha de quedar l'exterior cruixent i l'interior tovet)
11. Deixar refredar abanç de desenmotllar

 Per acabar aquest postre en forma de deliciosa bomba calórica servir-lo amb gelat de vainilla i salsa de xocolata calenta, un dia es un dia !

Pastes cruixents de poma

M'encanta fer postres, tot i que es el primer que poso al meu bloc. Miraré d'esmenar-ho a les properes receptes. Aquest es especialment senzill i rapit de fer, el resultat es molt bo.Ingredients

• Pasta de full congelada
• Pomes de la varietat que més agradi (acida, golden, reineta)
• Sucre
• Mantega
• Canyella

Elaboració

1. Descongelar la pasta de full sobre el marbre lleugerament enfarinat, aproximadament 30'.
2. Pre-escalfar el forn a 180º
3. Estirar la pasta amb un corró fins que quedi d'un gruix d'uns 3mm.
4. Tallar cercles de pasta de la mida que agradi més (amb la ajuda d'un platet de cafè o amb un tallapastes adequat).
5. Pintar una safata del forn amb mantega i escampar-hi sucre per sobre, posar els cercles de pasta (separats un dit).
6. Punxar la pasta amb una forquilla perquè no pugi i recobrir amb lamines finetes de poma.
7. A sobre espolsar amb sucre i posar-hi una boleta de mantega.
8. Enfornar fins que siguin daurades, més o menys 20'.
9. Treure-les amb la ajuda d'una pala (s'enganxen una mica) i espolsar amb canyella.

Per fer uns postres més festius es pot servir amb una bola de gelat i coulis de préssec (préssecs madurs passats pel minipimer), sensacional !

La Luna de Papel

Andrea Camilleri (Porto Empedocle, Sicilia. 1925)

La Luna de Papel es el tretzé relat de la serie protagonitzada pel comisari Montalbano, personatge creat per l'autor com a homenatge al seu admirat Vazquez Montalban.

Aquest es el principal motiu que em va moure a triar aquest llibre policíac. la curiositat de llegir un autor admirador d'un altre autor que jo admiro, quín joc de paraules, pero així va ser.

En una paraula: distret. Un llibre per passar una tarda distreta, sense cap més pretensió. Policies italians resolent crims a la italiana, te la seva gràcia.

Hortalisses amb formatge

Un altre plat per aprofitar el que hi hagi a la nevera, el resultat es sorprenent.

Ingredients:

• Hortalisses. Jo avui hi he posat: carabassó, pastanaga, coliflor, api i fonoll
• Julivert
• Formatge fresc cremós (mató, mascarpone, ricotta.. el que més agradi)
• 1c de panses
• 6 castanyes ratllades
• 2c Emmental ratllat
• Sal i pebre

Elaboració:

1. Netejar i tallar les hortalisses. Saltejar-les fins que estiguin al dente, començant per les que tarden més a coure, juntament amb les panses i les castanyes ratllades.
2. Salpebrar i barrejar amb el formatge fresc.
3. Posar a una safata del forn i cobrir amb l'emmental ratllat. Gratinar fins que estigui daurat.

Es poden triar les hortalisses entre: faves, blat de moro, pastanaga, pèsols, coliflor, cols de Brusel.les, api, fonoll, porro, carabassa, carabassó..

i feliç dia de San Jordi a tots !!

felicitats als qui estimen, a tots el qui son estimats, als blocaires desconeguts, als generosos i als qui reben amistat sense esperar-ho, grans i petits, lectors compulsius, aventurers ocasionals, cuiners anònims i gastrònoms aclamats, a tot aquell capaç de donar, de donar-se i de rebre.

El Laberinto Griego

Manuel Vazquez Montalban (Barcelona, 1939-2003)

Ja fa temps vaig llegir Los Mares del Sur y Los Pajaros de Bangkok, de la serie del arxiconegut detectiu Carvalho. Avui he tornat a recordar aquest personatge tan arrelat a Barcelona, gastrònom inesperat que tan aviat resol un assassinat com t'explica els secrets d'un suflé de castanyes (n'he tret varies receptes que faré tant bon punt en tingui ocasió).

Es un plaer seguir Carvalho pels seus periples per la Barcelona més autentica, en aquest cas la Barcelona pre-olimpica immersa en plena bogeria col·lectiva d'obres i preparatius.

L'entranyable i fidel Biscuter, sommelier i cuiner d'alta volada i baixa estofa, donen el contrapunt al solitari detectiu bon vivant. El Laberinto Griego respon al cent per cent les expectatives que jo tinc creades de qualsevol obra d'en Vazquez Montalban. Un plaer pels amants del gènere negre i pels amants de la bona cuina.

La web auto anomenada oficial d'en Vazquez Montalban es a http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/vazquez_montalban/home.htm

Llamada Perdida

Michael Connelly (Filadelfia 1956)

En Henry Pierce es un brillant cientific que centra la seva recerca en l'àmbit de la informatica molecular. Jove president d'una empresa emergent, puntera, que acaba de fer un descobriment que obrirà les portes a una nova era de la medicina.

Aviat descobrim que en Henry no ho te tot, acaba de trencar amb la seva parella i l'obsesiona un passat que mai va superar.

En instalar-se al seu nou apartament de Santa Monica comença a rebre trucades adressades a una prostituta, la Lilly, que sembla haber desaparegut.

Aquest començament desencadena una trepidant historia on el passat i el present es barrejen.

La web oficial del autor a:
http://www.michaelconnelly.com/index.html

Tomàquets farcits

Una recepta per aquell dia que tenim uns tomàquets bons de debó i els volem donar tot el protagonisme. Jo avui tenia uns excelents tomàquest raf, pero amb tomàquets rosa o de Montserrat també quedaria perfecte.

Ingredients:

• 4 Tomaquets vermells forts
• 4 c Arròs integral bullit
• 2c Formatge emmental ratllat
• 1/2 Pebrot vermell
• Sal i pebre

Elaboració:

1. Buidar els tomàquets i reservar la polpa, posar-los cap per avall sobre un paper de cuina per treure l'aigua que puguin tenir.
2. Barrejar la polpa del tomàquet, l'arròs, el formatge i el pebrot vermell tallat a dauets petits. Salpebrar aquesta farsa.
3. Salar els tomàquets i farcir-los
4. Coure al microones fins que es fongui el formatge pero vigilant que els tomàquets no quedin tous (al meu microones son 2' a màxima potència)

Queden molt be acompanyats d'amanida de rúcula o de brots germinats.

Altres farciments molt bons:
- Arròs, bolets i formatge cheddar
- Blat de moro, pebrot vermell, formatge fresc cremós, nous i julivert (en aquest cas no cal coure, servir freds)

Luisito, una història d'amor

Susanna Tamaro (Trieste, 1957)

"En aquella època ja sabia que habia perdut la batalla amb la seva descendència. La cosa no va endavant, sinó endarrere, hauria volgut cridar, va cap al precipici de la barbàrie, però havia callat. Ells tenien dret a tot. Expresar exigències arrogants era l'únic gest actiu dels seus dies. Però de debò tenien dret a tot ?"

Susanna Tamaro m'ha tornat a captivar amb aquesta petita història d'amor i amistat plena de tendresa i quotidianitat, com les històries d'amor autentiques. Tal com feu a On et dugui el cor s'endinsa al mon d'una avia, una dona gran, mestre de les d'abans, jubilada, sola a la que el seu nou amic, en Luisito, ajudara a recuperar la alegria i la energia per tirar endavant la seva vida.

Junts recorreran el camí dels records, de la vida passada i recuperaran les ganes de viure a força de carinyo.

Una faula, curteta, que es llegeix en un sospir, i que m'ha fet pensar en els avis, en mi mateixa d'aquí a uns anys, que et deix un regust agredolç i ganes d'abraçar algú.

Trobareu la web de l'autora a: http://www.susannatamaro.it/eng_index.html

Un altre nit en blanc

Un mati et despertes i la vida s'ha acabat. No saps com, ni perquè, però avui els teus paisatges s'han fos, només hi ha un erm paratge on res t'és familiar, tot ha desaparegut.

Una negror insondable omple la casa que ja no es la teva llar. No saps parlar, tot s'ofega avanç d'arribar als llavis, ets molt mala mare quan veus el que veus i ets incapaç de donar consell, la por et te paralitzada.

Deu ser molt dolent el que has fet per merèixer aquest castig, infinitament dolent, però ets incapaç de recordar que es ni quan va passar.

Tenies una filla, li donares tot el que tenies al cor per tal de veure-la créixer sana de cos i esperit. Sobtadament un matí ja no era ella, el malson començà, la estranya que dorm a la habitació del costat se l'ha endut i no la puc trobar. Una Babel domèstica ha fet miques les paraules.

No puc explicar el que passa dia rere dia, un torrent de llàgrimes m'ha curtcircuitat el cervell. Només soc un espantall conscient de les seves mans obertes que no podran aturar la riuada devastadora que s'endú la seva família.

"Hi ha un temps per fer-se totes les preguntes i no saber-ne cap resposta"

Així acaba el poema Estrelles d'en Marcel Riera publicat a Es l'hora d'hissar els somnis . Aquest poema m'ha colpit profundament, miraré de trobar la seva darrera publicació Pell de Serp, en necessito més.

Alicia Gimenez Bartlett

Alicia Giménez Bartlett (Almansa, 1951)

La serie de la inspectora Petra Delicado transcorre a Barcelona. Els primers títols son Ritos de Muerte i Dia de Perros. Ja tenen anys, fins i tot se'n va fer una sèrie protagonitzada per Ana Belen.

Gènere policíac de tall clàssic, magistralment escrits i lligats, els personatges un 10, especialment al primer llibre de la sèrie en que els presenta i profunditza. Tant els protagonistes com els personatges secundaris estan perfectament dibuixats i els sents perfectament reals, possibles. La Petra es una dona expeditiva, cínica, feminista, independent i amb grans dosi de mala llet que sovint s'aparta dels convencionalismes per seguir el seu instint, i el seu fidel company i antítesi, el madur subinspector Garzón que dona un contrapunt més tradicional de mesura i experiència. Junts resoldran delictes i es patejaràn les mil cares de la ciutat.

La ambientació, molt realista, a Barcelona fa sentir les històries més properes. La serie comença amb cassos inicialment vulgars, gens espectaculars, la autora desenvolupa la acció de manera mesurada, de mica en mica i et transporta al seu mon amb tota naturalitat. He de confessar que he llegit els dos primers volums sense aturar-me ni a fer la ressenya, gairebé sense respirar i ja he començat el tercer.

De les millors novel.les de lladres i serenos que he llegit darrerament, m'han fet passat una molt bona estona.

La Pell Freda

Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965)

Encara no se si m'ha agradat o no aquest viatge cap a la degradació humana, aquest procés metòdic e imparable de decadència fins al estat més primitiu que tot hom porta dins.

Un home deix el mon per endinsar-se en si mateix, el que no pot sospitar es tot el que trobarà, la davallada a un malson inacabable.

El cert es que la història m'ha provocat alhora rebuig i fascinació, la necessitat de seguir fins al final i saber cóm acaba aquest naufrag voluntari.

Guacamole

Aquest popular entrant mexicà es un dels preferits a casa, agafes un nacho el farceixes amb guacamole i ja estàs perdut, impossible parar !

No hi ha cap recepta igual, després de provar diverses variacions la que ens agrada més es aquesta:

Ingredients

• 2 Alvocats madurs
• 1 Tomàquet vermell fort
• 1/2 Llimona (el suc)
• 1/2 Ceba
• 1/2 All
• Tabasco
• Pebre blanc
• Sal
• Nachos o Doritos dippas

Elaboració

1. Pelar els alvocats i tallar la polpa a daus grossers
2. Treure la pell i les llavors del tomàquet i tallar-lo a dauets petits, tallar també la ceba ben petita.
3. Trinxar l'all tant petit com puguis, millor que no es trobin els trossos
4. Barrejar a un bol l'alvocat, la ceba, el tomàquet, l'all, el suc de llimona, sal, pebre i unes gotes de tabasco. Tastar i rectificar de sal i picant al gust
5. Servir en un bol acompanyat de nachos

L'alvocat s'oxida ràpidament. Per evitar que s'enfosqueixi, si s'ha de preparar amb anticipació, es deixen els pinyols del alvocat a dins del bol, barrejats amb el guacamole. D'aquesta manera es conserva perfectament varies hores.

A nosaltres ens agraden més els nachos (o Doritos) naturals, sense sabors afegits (Tex-Mex i altres), així domina el gust del guacamole.

Trilogia de Nueva York

Paul Auster ( Newark, 1947)

Aquesta es una obra que enmascara un exercisi d'anàlisis del gènere humà i de la propia consciencia, en un format de thriller on l'autor es va desdoblant en diferents personatges, ficticis i reals, que son sempre ell mateix. Tres contes que esdevenen cercles.

Una mena de Wood Allen literari, només un aire, ja que Auster et duu de la ma de les seves propies neures tot fent un magnífic retrat de Nova York mentre arriba un moment que els cercles mentals que dibuixa et fan oblidar el pretex del argument i segueixes llegint només per no perdre ni una engruna del fil lògic (o no), inversemblant i esquizofrenic que enceta a cada nova pàgina.

Personatges que es capbussen al jo més remot i un cop alla ja no saben sortir-ne, perduts sense remei al seu laberint mental. Auster crea atmòsferes opressives i obsesives que atrapen al lector en una espiral sense fi i xuclen els personatges com el forat de l'aigüera al buidar-se.

Tots els protagonistes son escriptors, escriptors complusius, l'escrit es l'essencia de la seva vida, la única vida real.

La web del autor: http://www.paulauster.co.uk/