El camí de la fibromialgia IVUn pla per reduir el dolor amb mitjans naturals, la vida sense dolor ja no tornaria pero, podia tenir una vida. Tant aviat com el meu cos va ser lliure de productes químics el lent camí de la recuperació començà. No tenia ni idea de fins on podía arribar. Sobre una sólida base de vida sana, 0 medicaments i alimentació vegetariana, els primers passos fòren: dieta per reduïr l'excés de pes i recuperar autoestima i exercici suau per recuperar la forma física.
Realment el dolor seguía sent molt intens pero mentalment estava a punt per lluitar-hi. La dieta fou un éxit, el primer exercisi que vaig fer fou Pilates amb màquines, el que es coneix per estudio Pilates personalitzat, durant mesos vaig anar millorant la movilitat molt lentament i el dolor per primer cop deixà d'aumentar.
El seguent pas fou la piscina, no podia nadar ja que el moviment de rotació del braç em provocava intenses fiblades, peró vaig començar a fer excercisis dins de l'aigua, hidromassatge i dutxa a pressió. L'efecte fou també positiu.
Al vespre m'aplicava corrents al les zones més doloroses amb un TENS de la marca Medisana. Aquest aparell te un efecte anestesic mitjançant correntse elèctriques i es força efectiu si s'utilitza amb constància. A diari feia excercisis molt suaus per movilitzar les zones més doloroses i així evitar l'encarcarament progressiu.
Al mateix temps vaig visitar una metgesa especialitzada en tractaments naturals, combinant homeopatía, acupuntura, fisioteràpia, ventoses i altres tractaments anti-inflamatoris aconseguí anar reduïnt considerablement el nivell del dolor, fins a límits que jo no hagués gosat imaginar. Amb molta perseverància i paciencia, els primers resutlats van tardar 10 setmanes, pero la millora després fou gradual, aumentant setmana rere setmana.
El millor vingué amb el bon temps: la platja, el sol i el mar van tenir un efecte miraculòs. Els banys de mar deixant llargues estones que l'aigua em fes un massatge natural a les zones doloroses combinades amb l'escalfor del sol.
De mica en mica vaig fer un cambi radical, tornava a ser jo, una "jo" que ja ningú recordava després d'anys de foscor, tornava a fer plans amb optimisme.
Ara torno a fer aeròbic, vaig a nadar i a caminar amb regularitat. El dolor segueix present sempre, pero a un nivell molt suportable. De tant en tant tinc una setmana dolenta, pero jo se que passarà i que es questió de paciencia.
Jo no soc metge, ni soc ningú per recomanar res. La meva experiència es limita a mi mateixa, pero volia posar per escrit el que he viscut aquests darrers anys sobretot per no oblidar el que he passat i no deixar-me vencer mai per la desesperació. Sempre hi ha un camí, i si els metges no t'ajuden: oblida'ls i busca'l pel teu compte !
