Muertos de Papel

Alicia Jimenez Bartlett (Almansa, 1951)

Muertos de Papel es la quarta entrega de la serie Petra Delicado, personatge que ja he comentat en anteriors ocasions. Aquest nou cas de la inspectora Delicado i el detectiu Garzón segueix en la mateixa línia que els anteriors, m'atrapa la intensitat del procés policial, d'investigació i deductiu amb que la autora basteix tot el relat. Tot versemblant, sense deixar res sense lligar, amb la forta personalitat de la Petra deixant sempre el seu segell característic.

En aquesta ocasió un conegut periodista sense escrúpols, de la anomenada premsa rosa i els reality shows, ,apareix assassinat. L'entramat discorre entre Barcelona i la Madrid dels polítics i la beautiful people, augmentant en complexitat a mesura que la investigació avança.

Els Guardians del Llibre

Geraldine Brooks (Sydney, 1955)

Els Guardians del Llibre es un conjunt de relats que conformen la història d'un llibre. La descoberta a Sarajevo d'un antic còdex jueu i la seva restauració per part d'una experta australiana, servirà per anar desgranant el periple que aquesta antiga hagadà ha sofert al llarg dels segles.

Tot i estar inspirada en fets reals, la Hagadà de Sarajevo, es una obra de ficció, que ens transporta al mon meravellós dels manuscrits antics, amb magnífiques descripcions dels processos artesans de creació i restauració, i que emmarca a la perfecció cadascun dels relats en el seu context històric.

Seguint la diàspora jueva, la vida del llibre retrocedeix en el temps fins a la guerra de Bòsnia, la ciutat de Sarajevo el 1940, la Viena opulenta del 1894, l'antisemitisme a Venècia el 1609, el call de Tarragona sota el jou de la inquisició al 1492 i finalment (o més ben dit, al començament) la Sevilla d'Al Andalus al 1480. A cadascuna d'aquestes ciutats hi transcorre un relat que es part de la història de la Hagadà.

El llibre es un exemple de influencia enriquidora entre diferents cultures, un resultat de la tolerància que ha sobreviscut la intolerància.

La web de la autora a: http://www.geraldinebrooks.com/

Expiación

Ian McEwan, Aldershot (Anglaterra) 1948.

Aquesta es una novel.la costumista que reflecteix amb sensibilitat la Anglaterra burgesa de començaments del segle XX. La família Tallis vertebra aquest retrat d'època, començant amb l'estiu al camp, la quotidianitat del ambient familiar victorià i opressiu, la discriminació de les dones i el culte a les aparences, juntament amb una magistral semblança psicològica de cadascun dels personatges.

Melodrama romàntic emmarcat a la segona guerra mundial, endinsant-se també en el relat bel.lic amb molta força, la retirada del exercit Angles a través de la França ocupada i la situació a la ciutat de Londres vista des de els ulls de les infermeres que reben els estralls de la guerra, ens transmeten tot l'horror sense entrar a descriure cap batalla.

Ian McEvan actualitza la novel.la romàntica victoriana més clàssica amb contundència i frescor. No he pogut evitar recordar les escenes familiars descrites a les novel.les de la Jane Austen o d'en Wilkie Collins.

La web del autor a: http://www.ianmcewan.com/

El Latido del Pájaro

Mo Hayder (Essex 1962)

El latido del Pájaro fou el debut literari d'aquesta autora l'any 2000. El protagonista, en Jack Caffery, ha donat vida a 3 secueles més i ja n'hi ha una quarta prevista per l'any 2010.

Amb anterioritat havia llegit Tokyo, basada en la massacre japonesa de Nanking l'any 1937, una història crua i terrible.

El Latido del Pájaro ens presenta una inquietant serie de crims que ens duen als racons més foscos de les perversions, a la degeneració mes absoluta de la ment humana.

Mo Hayder domina el gènere negre a la perfecció, elabora una trama angoixant que embolica els protagonistes en una macabra espiral de crueltat, endinsant-se en la tortuosa psicologia dels personatges.

La web oficial de la autora: http://www.mohayder.net/intro.html

Coulant fàcil

En general no m'agraden els dolços fets a base de preparats industrials, però he de confessar que he descobert un preparat per fer coulants en 15' amb un resultat sorprenenment bo. Es de gama alta, s'ha de buscar a botigues una mica selectes i he de reconèixer que es car, cada coulant surt per uns 2€ i escaig.

Es una llauna que conté el preparat per fer 6 coulants, els motlles i una màniga pastissera per omplir-los. Les instruccions son molt precises i, si es segueixen al peu de la lletra, el resultat es optim.

Només cal afegir aigua i oli al preparat, batre be una estoneta i enfornar 9'. Si en sobren ( que mai ha sigut el cas a casa meva) es poden guardar a la nevera i escalfar posteriorment al microones o, fins i tot, congelar. El pot també detalla el temps i potencia requerides del microones en cada cas per poder degustar-los com recent fets.

El nom es: MOR&COULANT d'en Xavier Mor Chocolatier.

Ara tinc una recepta de coulant sense preparats, a veure si la faig un dia i surt tan be com aquest.

Sacher d'estar per casa

Donar un nom reputat a qualsevol plat fet a casa es alhora perillós i presumptuós, però que hi voleu fer, aquest pastis de xocolata a casa meva en diem Sacher, tanmateix aclareixo: es d'estar per casa, que els amants de la ortodòxia no s'escandalitzin.

Fetes aquestes puntualitzacions només cal afegir que es boníssim i, a casa meva, el més solicitat per celebrar aniversaris, com era el cas aquest diumenge.

Ingredients:

• 200gr xocolata negra de cobertura (70% cacau)
• 200gr de mantega (o margarina)
• 5 ous
• 200gr sucre
• 140gr farina tamisada
• 1 sobre de llevat químic
• 1 polsim de sal
• 250gr melmelada de maduixa (o de fruites del bosc, o d'albercoc)
• 20gr mantega pel motlle + 1c de farina
• 1 motlle de 24cm de diàmetre

Per la cobertura de trufa cuita:

• 170gr xocolata de cobertura
• 200ml nata líquida
• 80gr mantega (o margarina)

Elaboració:

1. Pre-escalfar el forn a 150º.
2. Fondre la xocolata i la mantega al bany maria o al microones, barrejar-ho fins que quedi uniforme. Deixar refredar una mica.
3. Separar els rovells de les clares.
4. Batre be els rovells amb els sucre.
5. Afegir la xocolata tèbia als ous, tot batent, després afegir-hi la farina amb el llevat tot tamisant-la. Batre-ho tot be amb la batedora de varilles o a ma.
6. Muntar les clares a punt de neu amb el polsim de sal
7. Afegir les clares muntades a la massa amb delicadesa per evitar que baixin.
8. Pintar amb mantega el motlle i espolsar-hi una mica de farina, sacudint al final el motlle de cap per avall per retirar la farina sobrant, ha de quedar una capa fina i uniforme.
9. Abocar la massa al motlle repartint-la uniformement.
10. Deixar coure a 150º uns 45' aproximadament, fins que al punxar-hi un escuradents surti net
11. Mentre tenim el pastis al forn fem la trufa cuita que utilitzarem com a cobertura: portem la nata al punt d'ebullició i la retirem del foc, llavors hi afegim la xocolata i la mantega i ho barregem be fins que quedi ben unit. Ho deixarem refredar fins que agafi la consistència cremosa necessària per poder extendre-la.
12. Al treure el pastis de forn el deixem refredar una mica avanç de desemmotllar.
13. Ja el podem muntar: el tallem per la meitat amb la ajuda d'un ganivet ben llarg, separem les dues meitats i recobrim la de sota amb una bona capa de melmelada, ho tornem a tapar. Per sobre i pels costats estenem la cobertura amb una espàtula.
14. Deixem refredar a la nevera al menys 1h. D'un die per l'altre encara es més bo.

A mi els que sempre em costa més es traslladar el pastis un cop acabat a una safata neta amb blonda, un truquet que va força be consisteix en posar dos rectangles de film transparent, una mica encavalcats, a sobre la safata amb la blonda. Llavors posem el pa de pessic a sobre i el decorem. Al treure'l de la nevera retirem amb cuidado el film i voilà ! tot net i polit sense trasllats perillosos.

Faves tendres ofegades

El divendres faves tendres, sabors de primavera a la taula, records de quan era petita, a la cuina de casa amb l'avia desgranant faves a la taula i la mare vigilant la cassola.

Ingredients:

• 2 Kg faves amb beina (aprox. 1Kg per persona)
• 1 tomàquet madur
• 2 fulles de llorer
• 1 ceba
• 3 alls tendres
• 1/2 culleradeta de comí en gra
• Sal i pebre
• Oli d'oliva
  

Elaboració:

1. Desgranar les faves.
2. Tallar la ceba en juliana i saltejar-la a una cassola amb un rajolí d'oli.
3. Tallar els alls tendres a trossets i afegir-los a la ceba quan aquesta es comenci a enrossir.
4. Ratllar el tomàquet i afegir-lo a la cassola junt amb les fulles de llorer i el comí, saltejar-ho tot junt uns 5'.
5. Afegir les faves a la cassola, unir amb la salsa i salpebrar. Deixar coure tapades, amb el seu vapor (ofegar-les) a foc mig durant 10-15', vigilant de no destapar sovint la cassola.
6. Tastar i retirar del foc quan siguin cuites però que no es desfacin. Reservar tapades fins el moment de servir

La Filla del Ganges

Asha Miró (Shaha 1967)

L'Asha Miró va néixer a l'India, a un poble anomenat Shaha i als 6 anys va ser adoptada per un matrimoni de Barcelona. La filla del Ganges es el relat que fa la pròpia Asha de la cerca de les seves arrels.

Vint anys més tard torna a India a retrobar els seus orígens, amb el cor a la ma i amb el bagatge d'amor i seguretat que la seva família adoptiva li proporciona, fa un viatge cap a la pròpia identitat, incloent-hi el procés de la adopció, la infantesa i el futur.

Aquest commovedor testimoni no deix indiferent davant el fet de les adopcions internacionals. Una de les meves germanes i seu marit han adoptat recentment tres nens, germans ja grandets, entre 5 i 8 anys, llegir la experiència de l'Asha m'ha ajudat a posar-me una mica en la seva pell, a entendre que tots els sacrificis i dificultats a la llarga seran positius per a tota la família, especialment per ells.

Més informació sobre l'Asha a:

http://www.asha-miro.com/ i a http://www.casaasia.es/asha/index.html

La Solitud dels Nombres Primers

Paolo Giordano (Torí, 1982)

La solitud dels nombres primers ha rebut el Premi Strega de literatura, un dels més prestigiosos d'Itàlia. Opera prima d'un jove físic teòric.

Els anomenats nombres primers bessons son aquells contigus però que mai arriben a tocar-se perquè estan separats per un nombre parell, com el 17 i el 19. Aquesta metàfora és una de les nombroses que s'estableixen entre realitat, matemàtica i geometria al llarg de la novel·la, sobretot als ulls de Mattia, amb el qual l'autor se sent molt identificat i el reconeix com una "versió extrema" d'ell mateix.

Angoixant, molt angoixant, l'autor transmet una tristesa aclaparadora a través de personatges solitaris, enfonsats en vides que els allunyen de la vida. Divergents, turmentats, cadascun dins dels seu propi pou, incapassos de comunicar-se. Son nens, adolescents, joves torturats, sense cap esperança.

Confesso que he plorat d'impotencia davant les existències profundament ferides de l'Alice i en Mattia, veient com es buscaven sense arribar a trobar-se mai, sentint-se estretament units alhora que inevitablement separats.

Aquest llibre m'ha absorbit com feia temps que no em passava, l'autor aconsegueix de manera magistral fer-nos entrar dins la vida dels protagonistes, ser particeps de la seva angoixa, del dolor tant emocional com físic que els protagonistes pateixen.

Una dura història d'amor i amistat impossible.

La Reina Oculta

Jorge Molist (Barcelona, 1951)

Premi de Novela Històrica Alfonso X El Sabio 2007, aquesta novela m'ha reconciliat amb la novela històrica medieval al voltant d'enigmes de caire religiós, tant de moda darrerament i que tants best-sellers ha produit.

La part històrica segueix el fil del Cantar de la Croada contra els albigens, escrita a principis del segle XI per Guillermo de Tudela.

Dos cavallers i la seva dama hauran d'investigar l'assesinat d'en Peyre de Castelnou i el robatori de la càrrega que transportaba, en mig d'una ordalía de sang, la que fou la primera croada ordenada per Inocenci III en territori cristià al sud de França.

L'autor conjuga els elements clàssics de l'època: ideal cavaller, Fin'amor, trobadors, serfs, càtars, jueus, croats, la cerca del sant greal, màgia, alquímia, política i guerra, per crear una atmosfera on et sents transportat en el temps, mentre la narració flueix amb gran agilitat capturant l'interés del lector des de la primera pàgina.

Es un gran cant a la tolerància i la raó, a la vida com a cerca del destí últim de cada persona.

La web del autor: http://www.jorgemolist.com/

La web de la novela: http://www.lareinaoculta.com/

Milfulls d'alberginia i mozzarel.la

No us agrada l'alberginia ? suau, melosa, toveta.. mmmm a mi m'encanta, i amb formatge es una delícia.

Ingredients:

• 2 Albergínies
• 3 Tomàquets madurs
• 1/2 ceba
• Julivert
• 1 dent d'all
• Orenga
• Mozzarel.la en rodanxes
• Parmesà ratllat
• Sal i pebre

Elaboració:

1. Preparar una salsa de tomàquet ben espessa amb els tomàquets (sense pell ni llavors), la ceba i l'all trinxats ben petits, i l'orenga, julivert sal i pebre.
2. Rentar les albergínies i tallar-les a rodanxes, de 1/2 cm de gruix. Salar-les i deixar reposar 10' per que deixin anar l'aigua.
3. Pre-escalfar el forn a 200º.
4. Posar un raig d'oli a una safata del forn i a sobre l'albergínia.
5. Quan el forn sigui calent coure les rodanxes durant 4', girar els talls i coure 2' més.
6. Treure les albergínies del forn i, a una plata de gratinar, muntar els milfulls: posar oli al fons de la plata i un tall de albergínia, a sobre una mica de salsa de tomàquet, a sobre mozzarel.la, un altre tall d'albergínia, salsa, mozzarel.la i, al final, albergínia. Cobrir amb parmesà ratllat.
7. Muntar tots els milfulls d'aquesta manera i gratinar al forn fins que siguin daurats, servir ben calent sobre una mica de salsa de tomàquet.

Altres maneres de muntar el plat: tallar les albergínies longitudinalment, en aquesta cas posar-ne 1 per cap, en lloc de dues. També es pot posar en cassoletes individuals i muntar les capes tipus moussaka.

Chow Mein vegetal

Aquest Chow Mein es 100% de verdures i hortalisses, no porta els fideus xinesos típics, d'aquesta manera el plat es molt més lleuger alhora que manté tot el sabor i la riquesa d'aromes. Grans avantatges d'aquest plat son la gran varietat de verdures i hortalisses que admet, i la facilitat i rapidesa de preparació, de manera que es ideal per obrir la nevera i improvitzar amb el que hi hagi.

Ingredients

• 1 cullerada d'ametlles torrades
• 1/2 ceba en juliana
• 1 tronc d'api en rodanxes
• 1 Pebrot verd en tiretes
• Triar altres verdures com: bròquil, margallons, coliflor, albergínia, carabassó, fonoll, nap , pèsols, bolets...
• 2cm Gingebre fresc ratllat
• 1c Maizena Express
• 2c salsa de soja
• 1 tassa d'aigua
• Sal
• 1 tassa d'arròs bullit (per acompanyar)

Preparació

1. Netejar les hortalisses i tallar-les en juliana.
2. Saltejar totes les verdures al wok, començant per les que tarden més en coure, afegir hi també el gingebre ratllat i una mica de sal. Han de quedar cruixents.
3. Desfer la maizena amb l'aigua calenta i la salsa de soja
4. Afegir aquesta preparació al wok i deixar coure a foc mig durant 10'
5. Rectificar de sal i tirar per sobre les ametlles trossejades grosseres
6. Servir ben calent acompanyat d'arròs bullit

Lamentablement les fotos que vaig fer del plat acabat han quedat desenfocades, misteris del autofocus!, el proper cop que el cuini prometo reemplazar la foto de la recepta ;o)