Coca de cabell d'angel

Un altre coca per Sant Joan, semblant a la de llardons, però sense llardons.


Ingredients:

• 2 plaques de pasta de full congelada de 100 gr aproximadament.
• 25 gr farina d'ametlla.
• 50 gr pinyons
• 150 gr cabell d'angel
• Sucre i farina

Preparació:

1. Descongelar la pasta de full i pre-escalfar el forn a 200º.
2. Enfarinar lleugerament el marbre i estirar les plaques de pasta de full amb el corró fins que quedin ben primes i de la mida de la placa del forn.
3. Fer un massapà claret amb pols d'ametlla, sucre i aigua.
4. Poseu una placa de pasta de full a una safata del forn lleugerament untada amb oli o mantega, i pinteu-la amb massapà.
5. Escampeu el cabell d'angel per sobre i cobriu amb l'altre placa de pasta de full.
6. Pinteu la segona placa amb massapà i tireu-hi els pinyons per sobre tot i aplanan't-los amb la ma. Finalment espolseu abundantment amb sucre.
7. Amb un escuradents punxeu una mica la coca per tal que no s'infli massa.
8. Enfornar a 200º uns 10', fins que quedi ben rossa.

Aquesta coca també es molt bona amb altres farciments com ara xocolata o crema.

Coca de Sant Joan

Uns dies tard, però aquí hi ha la coca de brioix que no pot faltar la nit de Sant Joan.

Ingredients
Per la massa de brioix:

• 1/2 kg farina de força
• 200 ml llet
• 2 ous
• 1 sobre llevat de forner
• 50gr mantega
• 65gr sucre
• 1 pessic sal
• 1c petita de matafaluga en gra

Per posar sobre la coca:

• Fruita confitada: meló, cireres, taronja...
• Pinyons i sucre per espolsar per sobre la coca

Pel massapà claret:

• 3c soperes de pols d'ametlla
• 2c soperes de sucre
• aigua

Preparació:

1. Desfer el llevat amb la llet i afegir la resta d'ingredients de la massa de brioix: els ous batuts, la mantega en pomada, el sucre, el pessic de sal i els grans de matafaluga aixafats amb el morter. Treballar la massa fins que no s'enganxi als dits.
2. Untar el marbre amb una mica d'oli i acabar de treballar la massa donan't-li forma arrodonida. Posar-la dins d'un pot (també untat amb oli), posar el pot dins d'una cassola amb aigua calenta (que no cremi) i tapar-ho amb un drap. Deixar reposar la massa uns 30' o fins que dobli el seu volum. D'aquesta manera puja més de pressa.
3. Mentre tant tallar la fruita que posarem sobre la coca i fer una massapà claret amb la pols d'ametlla, el sucre i una mica d'aigua. Pre-escalfar el forn a 220º.
4. Untar el marbre amb oli i estirar la massa donant forma ovalada de coca i deixant-la d'un gruix de 1.5 cm. Posar la coca sobre una safata del forn.
5. Pintar la coca amb el massapà i adornar-la amb la fruita i els pinyons, deixeu-la reposar fins que augmenti el doble.
6. Espolsar abundantment amb sucre i enfornar a 220º durant 10 o 15'.

Amb aquestes proporcions en surt una coca grossa de la mida de la safata del forn o dues de mitjanes, si es volen fer diferents. Una variació molt habitual es posar-hi crema a sobre amb la manega pastissera format un enreixat i mitges cireres entre mig.
També es molt bona oberta pel mig i farcida amb nata.

Gazpacho

Des de que ha començat la calor hi ha un plat que està sempre disponible a la nevera de casa. I es consumeix pràcticament a totes hores: es el gazpacho. I si, ja se que es una recepta massa fàcil, massa coneguda de tothom, gens original.. però no he pogut resistir el posar-la al bloc !
Fàcil, frec i saludable, què més es pot demanar ?.

Aquesta recepta es la de tota la vida de casa meva, la que la meva avia feia, després la meva mare i ara jo, la veritat es que quan he provat a variar-la sempre m'he penedit.

Ingredients per 4 persones:

• 1 kg tomàquets madurs (vermells però forts, dels que no serveixen per sucar el pa)
• 1 all (o 2)
• 1c pebre vermell dolç
• 12 ametlles torrades
• 1 llesca de pa de 1/2 eixut (només la molla)
• 1 ou
• 1c sal
• 1/2 gotet Vinagre de poma
• 1 gotet oli d'oliva suau
• 1 got d'aigua
• Per acompanyar: dauets de pa torrat, ou dur picat, pebrot vermell, pebrot verd, cogombre, ceba...

Preparació:

1. Escaldar els tomàquets per tal que es puguin pelar amb facilitat. Pelar-los i treure'n les llavors.
2. Posar a la batedora (o trinxar-ho amb el minipimer) tots els ingredients: els tomàquets pelats i sense llavors, 1 all, el pebre vermell, la molla del pa, l'ou, les ametlles pelades i la sal. Batre-ho fins que quedi ben fi. Si no hi cap tot d'una vegada fer-ho en dues tandes, o les que calguin.
3. Afegir un terç d'aigua, oli i vinagre al gust (jo hi poso mig gotet de vinagre i un d'oli). Tornar a batre fins que quedi homogeni.
4. Tastar i rectificar de sal, all, oli i vinagre, fins que quedi al gust.
5. Posar a la nevera fins el moment de servir. Ha de ser ben fred, fin hi tot s'hi poden posar glassons a la gerra de servir.
6. Acompanyar de: dauets de pa torrat, ou dur picat, pebrot vermell a dauets, pebrot verd, cogombre, ceba... el que agradi.

Sovint en prenem en got només begut, sense trossets.

La Dama Azul

Javier Sierra (Terol, 1971)

Terrible bodrio amb ínfules de novela històrica, que finalment queda en un relligat de fragments mig esotèrics mig religiosos amb una pretensió de pàtina científica penosa.

Un relat adequat només com a guió d'un capítol de "Cuarto Milenio" del Iker Jimenez.

He d'admetre que en cap moment m'ha despertat interès i només a força de voluntat he aconseguit arribar al final, qualsevol dia em decidiré a deixar una novela sense acabar..

Vaig agafar aquest títol per que fa temps vaig llegir La Cena Secreta i el vaig trobar entretingut, dins dels estàndards coneguts dels best-sellers de novela històrica adobada amb intrigues religioses, tan en boga fa un temps seguint el boom d'en Dan Brown i companyia. La Dama Azul es publicà 6 anys avanç i es evident que li falta habilitat per lligar tants aspectes diferents com ha volgut barrejar-hi, acabant amb un final fora de lloc, totalment inversemblant que encara contribueix més a aquesta sensació d'història pretensiosa i agafada pels pels.

Pels que tinguin ganes de saber més, la pàgina oficial del autor a:

http://www.javiersierra.com/

El Dragón Rojo

Thomas Harris (Jackson -Tennessee, 1940)

Un altre thriller d'un assassí en serie, psicòpata sanguinari resultat d'una infantesa traumàtica des de el mateix moment d'arribar a la vida. Prou distret, si t'agrada aquest gènere, algun personatge remarcable: en Francis Dolarhyde, de vida turmentada, rebutjat dins les seves deformitats físiques i mentals, la Reba McClane que aconsegueix tocar el cor del monstre sense saber-ho, i la aparició lateral del Dr. Hannibal Lecter.

Harris es el creador del personatge de l'Hannibal Lecter del Silenci dels Anyells i les diverses secuel.les, Hannibal: L'Origen del Mal i Hannibal, que vaig llegir al seu moment. El Dragón Rojo no te la força d'aquests altres ni es tan elaborat en l'argument.

La web del autor a:

http://www.randomhouse.com/features/thomasharris/