Natura quasi morta

Carme Riera, Palma de Mallorca, 1948.

Assassinats a l'Autonoma, aquesta es la gràcia d'aquesta novel·la que es llegeix en un tres i no res, tot i ser previsible i plena de tòpics. Tanmateix, el gènere es dels més propicis als tòpics, per tant, en major o menor mesura, una ja espera trobar-ne.

El cas es que que et descriguin assassinats en sèrie amb rituals i tota la parafernalia tan a prop de casa fa una certa gràcia, i la història enganxa tot i preveure el següent que passarà, o potser es que amb la calor de l'agost les novel·les fàcils entren millor ;o))

Amb tot jo em quedo amb la resta de l'obra de la Carme Riera, amb títols com Te deix, amor, la mar com a penyora o Dins el darrer blau, que em van fer somniar i gaudir molt més.