Inma Chacón, Zafra, Badajoz, 1954
A finals del segle XIX i començament del XX una família de dones de la noblesa castellana ens mostra la crua realitat de les seves vides. Han tornat de Manila, deixant enrere les revoltes per aconseguir la independència de les Filipines, i s'instal·len a un Toledo de societat tancada i asfixiant.
La germana gran, Mariana, és l'hereva educada des de petita per ser la perpetuadora de la dinastia, de les convencions més ràncies, encotillada en un paper que l'ha assecat fins arribar a ser una dona eixuta, implacable, incapaç d'estimar ni a la seva pròpia filla.
Munda, la mitjana és una romàntica incondicional que viu un amor impossible en la distància alhora que defensa els drets de les dones i dels treballadors, s'integra en una lògia maçònica i fa tot el possible per evitar que la seva germana petita i la seva neboda siguin manipulades per la germana gran.
La germana petita, Alejandra, té una una gran voluntat i determinació, estudia la carrera de dret en un entorn molt hostil on les dones encara necessiten un permís especial per poder assistir a la universitat.
Tota la tragèdia d'aquestes dones esclata en la petita Xisca, filla de Matilde, en qui es materialitzen les més terribles conseqüències d'un mon absurd i cruel fins a límits inhumans.
L'autora descriu a la perfecció aquella societat i el paper de les dones, ens endinsa en la història de mica en mica en un relat on les protagonistes es van desventllant gradualment en cada nova pàgina fins revelar-nos del tot la realitat turmentada on viuen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada