A vegades estas treballant capficada al ordinador i de sobte una finestreta s'obre i reps un misstage, un jabber amic, que et sorpren i t'alegra el dia, només et pregunta cóm estas ? i el saber que algú s'en preocupa et fa sentir be amb el mon un altre cop.
Aixó em va passar l'altre dia i es d'aquelles petites coses que realment t'animen, sense escarafalls, només cóm estas ? compta amb mi i ja n'hi ha prou.
L'endemà vaig llegir la lletra d'una cançó sudamericana que em va fer reflexionar, ve a dir que quan passen cosses bones al mon es Déu que fa camí amb nosaltres: quan el que res no te comparteix, quan aquell quí es feble ens enforteix, quan algú sofreix i troba consol, quan l'alegria creix i ens inunda, quan molts llavis diuen la veritat... Déu mateix fa camí amb nosaltres !
Jo em dic creient i vull creure que realment ho soc, crec en Déu, en Jesus, crec en l'amor: estimeu-vos els uns als altres com Jo us he estimat. Crec que només l'amor ho pot arreglar tot, perque si estimes algú no li fas mal, li fas costat, no li ets injust, no te'n aprofites, no permets que passi fam, no li declares la guerra, si estimes de debó.
I quan quan em trobo un jabber d'algú que es preocupa per mi, se que no estic sóla, se que Déu fa camí amb mi i que es present al meu voltant.
ai bonica, no ho estàs pas, de sola. hi ha gent al teu voltant que et voldria ajudar i recolçar, només cal que estiris el cap i busquis, però és un exercici que cal que facis tu mateixa... estic aquí per tot el que necessitis!! Demanar ajuda és un acte de valentia, d'admetre que sols no podem...
ResponEliminaLa teva germaneta.