Stieg Larsson (Skelleftehamn, Suecia, 1954 - 2004)
Tercera (i darrera) entrega de la serie Millenium. Ja vaig comentar els dos primers volums: Els homes que no estimaven les dones i La noia que somniava un llumí i un bidó de gasolina. En vaig quedar tan enganxada que vaig agafar el tercer amb les expectatives molt altes.
No m'ha decebut gens ni mica, la tercera part d'aquesta trilogia comença exactament on acaba la segona, de fet podria ser perfectament el mateix llibre. Vaig rellegir els darrers capítols de La noia... ja que feia ben be un any que la havia llegit i la tercera part entra a sac en plena acció.
Aquesta es una novel.la d'espies actualitzada, posa en el punt de mira la compatibilitat dels serveis secrets d'informació, la societat democràtica moderna i els drets civils constitucionals. En Larsson sotmet a la seva mirada crítica l'estat, els mitjans de comunicació, la policia i el poder judicial, orquestrant una gran conspiració que tingué el seu origen als anys del final de la guerra freda i que ha perdurat, enquistada al si de les institucions sueques fins als nostres dies.
Els personatges maduren, i n'hi han de nous amb pes específic. M'ha agradat especialment la Erika Berger i la historia paral·lela que desenvolupa, la proposta que fa la seus nous caps per sortir de la crisi en que es troba el diari es tan bona que l'haurien de considerar les directives de les empreses que actualment passen per crisis econòmiques.
Aquest argument serveix de pretext per una profunda crítica institucional i social, això si amb final feliç i triomf del be. Aquesta es la vessant que he trobat més fluixa: la dicotomia entre be-mal es massa radical, bons molt bons i dolents molt dolents amb un rotund happy end que ho deix lloc a matisos.
Tanmateix he disfrutat cada pàgina i el que més greu em sap es la certesa de que no tindrem més novel.les d'aquest autor. Jo el trobaré a faltar.
La web del autor: http://www.stieglarsson.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada