Em sembla que mai havia passat un estiu com aquest, lectura sota mínims i gairebé sense cuinar, no em reconec.
Aquest estiu ha estat marcat per les activitats a la natura i ens hem recarregat bé les bateries per poder passar els propers mesos, tot i que tinc el ferm propòsit de seguir nedant i fent llargues caminades.
L'activitat més constant des del maig ha estat nedar al mar, llargues estones d'anar fins a les boies i deixar-me surar, sentir-me una amb l'aigua salada i contemplar el cel damunt meu, es indescriptible cóm em sento dins del mar, espero seguir-ho fent mentre la temperatura exterior no baixi massa, al menys fins a finals d'octubre.
Caminar es l'altra passió, conèixer racons on només pots arribar a peu, amb la calma que et dóna el ritme de les teves passes, olorant les fragàncies que la calor de l'estiu fan esclatar, tocant pedres i escorça, sentint la terra sota els peus, travessar rierols i cascades de pedra en pedra, fins i tot travessant llengües de neu glaçada. La vall de Pineta, al Pirineu d'Osca, ens ha enamorat.
També vam anar al sud, un dia al Delta en bicicleta, seguint el curs de l'Ebre fins al mar, en mig de camps d'arròs verds, exuberants.
Pantà de Siurana remant en caiacs i nedar, un dia de trobada familiar on tots els germans, fills i nebots ens vam reunir. Gran dia de diversió en un entorn magnífic.
Al Bages vam fer una sortida en SegWay, un artefacte d'aspecte curiós que cridava l'atenció als enginyers de la família, va resultar un èxit, i molt més respectuós amb l'entorn natural del que jo pensava, molt divertit.
A Montserrat hi vam anar un dia a peu des de Terrassa i un altre dia de passejada cap a Sant Miquel.
A Prades, al Montsant, vaig retrobar llaços d'amistat que em van fer retornar a l'adolescència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada