Bon Nadal blocaires!!!

Sant tornem-hi!

L'agost ha fugit i avui és sant Tornem-hi! encara bo que ens queden grans records d'aquests dies de vacances i l'il·lusió per aquest nou curs que tenim a punt d'estrenar, jo ja he aterrat i estic llesta pel que calgui!

fent parapent a Organyà

Tancat per vacances

Me'n vaig a tirar-me amb parapent, a volar com els ocells, pujar muntanyes i nedar al mar. Plego d'ordinadors fins a nou avis. Molt bones vacances als blocaires d'arreu!

Gran Recapte

Ja està en marxa el Gran Recapte pel Banc dels Aliments!

No ens en podem desentendre, entre tots podem fer molt.

Hi ha punts de recollida per tot arreu, n'hi ha a la  empresa on treballo, al cole dels meus fills, a molts supers, a centres cívics...que cadascú trobi el més proper per col·laborar, amb un petit esforç és pot donar una gran ajuda als que més ho necessiten!

Sant Tornem-hi!

S'acabat l'agost i les vacances, i la calor! (esperem), enyoraré la muntanya, l'aire pur, lluny de tot, i les estones de llegir quan les cames, o la calor, exigien descans.

 Cim del Puigpedrós

 No, no és una platja: Estany de Montmalus, amb l'Olga

Llac de Sant Maurici

Estany Gémena de baix

Coll d'Abellers, just abans d'enfilar el cim del Besiberri Sud, amb el Pere

TANCAT PER VACANCES

m'en vaig a pujar muntanyes i no tornaré a engegar l'ordinador fins

al setembre, bon estiu a tothom!!!

Bon Nadal !!!!!!!!!!!

Tant de bó que l'esperit del Nadal ens ompli el cor de la seva escalfor i el sapiguem repartir durant tot l'any

Estiu actiu

Em sembla que mai havia passat un estiu com aquest, lectura sota mínims i gairebé sense cuinar, no em reconec.

Aquest estiu ha estat marcat per les activitats a la natura i ens hem recarregat bé les bateries per poder passar els propers mesos, tot i que tinc el ferm propòsit de seguir nedant i fent llargues caminades.

L'activitat més constant des del maig ha estat nedar al mar, llargues estones d'anar fins a les boies i deixar-me surar, sentir-me una amb l'aigua salada i contemplar el cel damunt meu, es indescriptible cóm em sento dins del mar, espero seguir-ho fent mentre la temperatura exterior no baixi massa, al menys fins a finals d'octubre.

Caminar es l'altra passió, conèixer racons on només pots arribar a peu, amb la calma que et dóna el ritme de les teves passes, olorant les fragàncies que la calor de l'estiu fan esclatar, tocant pedres i escorça, sentint la terra sota els peus, travessar rierols i cascades de pedra en pedra, fins i tot travessant llengües de neu glaçada. La vall de Pineta, al Pirineu d'Osca, ens ha enamorat.

També vam anar al sud, un dia al Delta en bicicleta, seguint el curs de l'Ebre fins al mar, en mig de camps d'arròs verds, exuberants.

Pantà de Siurana remant en caiacs i nedar, un dia de trobada familiar on tots els germans, fills i nebots ens vam reunir. Gran dia de diversió en un entorn magnífic.

Al Bages vam fer una sortida en SegWay, un artefacte d'aspecte curiós que cridava l'atenció als enginyers de la família, va resultar un èxit, i molt més respectuós amb l'entorn natural del que jo pensava, molt divertit.

A Montserrat hi vam anar un dia a peu des de Terrassa i un altre dia de passejada cap a Sant Miquel.

A Prades, al Montsant, vaig retrobar llaços d'amistat que em van fer retornar a l'adolescència.

L'Elogi de Viure

El passat mes de maig vam assistir a la festa de cloenda de batxillerat del meu fill, una festa molt emotiva perquè es el final d'una etapa molt important, tancava 15 anys a l'escola per donar pas a la universitat i una vida adulta. La directora de l'escola els va citar un fragment de L'Elogi de viure de Joan Maragall, en l'any del centenari de la seva mort i els 150 del seu naixement.

Aquest fragment el dedicava als nois i noies que ara enceten un nou camí, que construeixen el seu futur. Però jo en sentir les paraules em va fer tot l'efecte que anava adressat a mi, a tots els moments de feblesa, de desanim, que volia recordar-me què es important i on hem de posar els esforços. I es per això que el copio aquí, per poder-lo rellegir, perquè em faci de nord als moments de boira baixa.

"Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel qual serveixes, allò en el qual et sents un entre els homes. Esforça't en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat. Car en depèn, creu-me. Si oblidat de tu mateix fas tot el que pots en el teu treball, fas més que un emperador que regís automàticament els seus estats; fas més que el qui inventa teories universals només per satisfer la seva vanitat, fas més que el polític, que l'agitador, que el qui governa. Pots negligir tot això i l'adobament del món. El món s'arreglaria bé tot sol, nomes que tothom fes be el seu deure amb amor a casa seva."

Somnis que ajuden a viure

Fa poc vaig sentir aquest text, inspirat en el d'en Martin Luther King.

" He somniat que un matí tots ens alçaríem amb moltes ganes d'ajudar-nos, de treballar junts... d'estimar-nos.

He somniat que tindria cada dia més amics, que faria les coses més ben fetes i que també estimaria altra gent.

He somniat que un dia colliria moltes flors i les plantaria a casa meva.

He somniat que creix una nova generació amb més pau.

He somniat que un dia viuríem units i somriuríem feliços, plens de vida i amor.

He somniat que un dia d'un cel molt blau, el sol lluirà per a tots els nens i nenes que volen jugar, i, en arribar la nit, plens de llum i joia per les estrelles del cel, ens reuniríem petits i grans al voltant de la mateixa taula.

He somniat que un dia arreu els jocs i les rialles dels infants es fondran amb el treball i els neguits dels grans.

He somniat que tots els homes i dones tenien les mateixes possibilitats i a ningú no li faltava treball.

He somniat que tots érem feliços i ningú ni era pobre, perquè tots ens estimàvem i ajudàvem.

He somniat que ningú no volia ser ric, perquè qui te de tot no se sent feliç, qui ho sap tot no pot aprendre res més en tota la seva vida.

He somniat que tot el mon s'estimava i ningú no s'odiava.

He somniat que els homes cada dia s'entenien una mica més i que ja no hi havia guerres, ni racisme, ni tristesa.

He somniat que ja no es contaminaven els pobles, les ciutats i els rius.

He somniat que arribava a casa i els meus pares em rebies amb abraçades i petons i que tots els nens tenien uns pares com els meus i que en cap lloc del mon hi havia nens tristos "

Somniem....... i seguim el nostre somni. Un món nou és possible!

i feliç dia de San Jordi a tots !!

felicitats als qui estimen, a tots el qui son estimats, als blocaires desconeguts, als generosos i als qui reben amistat sense esperar-ho, grans i petits, lectors compulsius, aventurers ocasionals, cuiners anònims i gastrònoms aclamats, a tot aquell capaç de donar, de donar-se i de rebre.

Imperfecció

Recentment llegint ¿ Quien quiere ser millonario ? una reflexió del protagonista em feu pensar; es preguntava què deu sentir el qui (pel fet de tenir-ho tot), no te desitjos, tan desitjable es una existència sense desitjos ? es potser la pobresa de desitjos millor que la pobresa pura i dura ?

Pocs dies més tard el mateix tema se'm tornà a posar al davant en un entorn totalment diferent: L'home que ho te tot es un home pobre en cert sentit: mai sabrà què es anhelar, tenir esperances, nodrir l'anima amb el somni d'alguna cosa millor; ni tampoc coneixerà l'experiència de rebre d'algú que estima el que havia desitjat i no tenia. Quan acceptem que la imperfecció es part del ésser humà i malgrat tot seguim rodant per la vida sense renunciar a gaudir-la, haurem arribat a la plenitud dins d'aquesta mateixa imperfecció.

La imperfecció ens fa ser humils i ens duu a voler superar-nos, evol.lucionar i millorar.

Moment de pregaria

Pregar ? de debò, pregar ? en els temps que corren ? a qui ? per què ?

Quan deixo el mòbil endollat, carrengant-se, el deixo apagat, no fa res, només es carrega. Al cap d'unes hores el mòbil torna a funcionar, sembla que no feia res, però ara funciona i avanç no.

Per mi pregar es això, aturar-me, a vegades sola en silenci, d'altres en grup, aturar el brogit que m'envolta sempre i escoltar intensament, molt endins del meu cor Deu es amb mi, i saber-ho em carrega les piles per seguir endavant, m'omple de pau i de serena alegria.

Obrim camins

Una cançó, curteta, optimista i alegre, que te el poder de posar-me de bon humor i fer-me somriure.

Obrim camins a l'esperança.

Obrim camins sense tardança.

Obrim camins que el món avança.

Obrim camins ara mateix.

Obrim camins per a un món jove.

Obrim camins ara que es d'hora.

Obrim camins i vía fora !

Obrim camins ara mateix.

Definint la Quaresma

Temps de quaresma, temps de neteja i posada a punt, temps de preparació per a la festa. Aquest text m'ha fet reflexionar.

1. La quaresma és mirar bé Jesús, mirar el seu rostre, aprendre't els seus trets de memòria, ficar-te'ls a dins, que et siguin naturals, que siguin teus, part de la teva història.


2. La quaresma és pujar fins el Tabor, fins al Calvari, caminar des de el desert fins a la Pasqua, sense mirar enrere i sense perdre's, superant l'esforç en l'esperança.


3. La quaresma és obrir tota la teva casa, desordenada, fosca, deixar passar el vent que la neteja, i que entri tot el sol il.luminada, convertida en vitrall radiant.


4. La quaresma és escoltar la paraula poderosa, que és espasa esmolada i és martell, que esquinci el teu cor i el remogui, que l'esperit creador el faci nou.


5. La quaresma és suplicar pel foc i per l'aigua, per apagar la set i contra el fred, que el foc es converteixi en flama viva i l'aigua esdevingui inesgotable riu.


6. La quaresma és sortir a l'encontre del germà i posar-te des seguida al seu servei, descobrir aquests trets que coneixes, potser siguin els trets d'un altre Crist.

Ser un paraigues

Reflexionant sobre la necessitat de donar una ma a qui ho necessiti, deien: no tens dues mans tu ? doncs a quí les dones ... i va sortir el símil del paraigües: ser un paraigües que aixoplugui de les preocupacions, dels entrebancs, dels problemes.

Es bonic ser un paraigües, no atura la pluja, pero definitivament ajuda a no mullar-se tant.

Persianes amunt i que entri el sol !

Algunes persones que em coneixen, en llegir el meu blog s'han espantat. Ara m'en adono que només he compartit els moments de foscor. Aixó ha estat del tot involuntari, realment no era la meva intenció preocupar ningú.

Qué em va moure a descriure el que em passa quan pateixo ? encara més, perqué ho vaig penjar a un blog totalment obert on tothom ho pot llegir ? la resposta es visceral, només fou la expresió d'una necessitat íntima d'obrir les finestres de bat a bat i orejar les estances del meu cor, fent entrar aire fresc, deixant sortir els meus fantasmes.

Val a dir que m'ha anat be, la experiència ha estat positiva i m'ha permés comunicar coses que mai hauria compartit cara a cara. Amb aixo no pretenc treure "ferro" als problemes, el pou es ben real i es exactament com l'he descrit, els meus sentiments no els vaig exagerar ni miro ara de suavitzar-los, pero també es cert que no sempre em sento malament, gràcies a Deu ! el curios es que quan et sents be no tens la necessitat imperiosa d'explicar-ho.

Tenir persones que t'estimen a prop es el millor que et pot passar a la vida, estar enamorada i ser corresposta es senzillament indescriptible, els fills, juntament amb les decepcions, també m'han proporcionat alegries infinites, la odisea a través de la fibromialgia m'ha enfortit i ara ja puc dir que m'en estic sortint. Quan el sol omple de llum la vida sento que tot val la pena, la negror es necessaria per donar a la vida els matisos necesaris per progressar com a persona.

Sense dificultats mai ens proposariem millorar, sense problemes propis no tindriem cap sensibilitat envers els problemes dels altres. Neixém enmig d'un gran dolor, parir es traumatic tant per la mare com pel fill, pero es alhora l'expressió de la màxima joia i plenitud. Crec que en major o menor mesura aquesta dualitat es manté tota la vida, el realment dificil es aprendre a acceptar els problemes, el patiment, el dolor i sortir-ne reforçat.

Sols no ho aconseguiriem mai, quan ets dins del pou necessites una ma, jo tinc la inmensa sort de tenir-la sempre a prop, pertany a la persona que més m'estimo i que encara no entenc cóm m'aguanta. Els amics sempre m'han sorprés, persones que jo no sospitava tenir a prop. La familia, aquella persona que et diu la paraula que necessites sentir al moment just. Déu pare-germà-amic, sempre a prop en la pregaria, fins i tot quan l'he oblidat, present en els amics del disabte a la tarda.

A la fi, adonar-te que estas envoltat de persones que també tenen problemes, sovint més greus, i que el que has de fer es deixar de mirar-te el melic, alçar els ulls i donar tu un cop de ma a quí ho necessiti enlloc d'autocompadir-te tant. I no deixar mai de donar gràcies per la vida !

Un jabber amic

A vegades estas treballant capficada al ordinador i de sobte una finestreta s'obre i reps un misstage, un jabber amic, que et sorpren i t'alegra el dia, només et pregunta cóm estas ? i el saber que algú s'en preocupa et fa sentir be amb el mon un altre cop.

Aixó em va passar l'altre dia i es d'aquelles petites coses que realment t'animen, sense escarafalls, només cóm estas ? compta amb mi i ja n'hi ha prou.

L'endemà vaig llegir la lletra d'una cançó sudamericana que em va fer reflexionar, ve a dir que quan passen cosses bones al mon es Déu que fa camí amb nosaltres: quan el que res no te comparteix, quan aquell quí es feble ens enforteix, quan algú sofreix i troba consol, quan l'alegria creix i ens inunda, quan molts llavis diuen la veritat... Déu mateix fa camí amb nosaltres !

Jo em dic creient i vull creure que realment ho soc, crec en Déu, en Jesus, crec en l'amor: estimeu-vos els uns als altres com Jo us he estimat. Crec que només l'amor ho pot arreglar tot, perque si estimes algú no li fas mal, li fas costat, no li ets injust, no te'n aprofites, no permets que passi fam, no li declares la guerra, si estimes de debó.

I quan quan em trobo un jabber d'algú que es preocupa per mi, se que no estic sóla, se que Déu fa camí amb mi i que es present al meu voltant.