Reflexionant sobre la necessitat de donar una ma a qui ho necessiti, deien: no tens dues mans tu ? doncs a quí les dones ... i va sortir el símil del paraigües: ser un paraigües que aixoplugui de les preocupacions, dels entrebancs, dels problemes.
Es bonic ser un paraigües, no atura la pluja, pero definitivament ajuda a no mullar-se tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada