El Foc es la continuació, 20 anys més tard, de El Vuit, novel.la on dues històries, separades per 200 anys, transcorren paralelament. L'eix argumental son els escacs de Montglane.
El Vuit fou una novel.la força original pel seu plantejament com una partida d'escacs a cavall entre la novel.la històrica, la novel.la fantàstica i la de misteri. L'argument enganxa i has de seguir llegint per desvetllar els enigmes que va proposant alhora que presenta personatges nous i misteriosos.
Si hi afegim la diversitat d'escenaris de gran exotisme que utilitza no sorprén el gran éxit que assolí amb aquesta primera novel.la. La part més fluixa que vaig trobar fou el final que arriba de manera un tant precipitada.
Vaig comprar El Foc amb curiositat i amb l'espectativa de continuar l'apassionant joc començat a El Vuit. Malauradament aquesta segona part està totalment mancada de la qualitat i de l'interès argumental de la primera, alhora que porta el recurs dels enigmes i l'aparició de personatges nous a extrems absurds, que fins i tot dificulten el seguiment de la història.
Tota la trama es desenvolupa a partir d'enigmes, pretesament lògics, que resol sense més ni més. He legit i rellegit moltes pàgines empenyada en trobar el fil deductiu que duu a la conclusió final, però finalment la meva conclusió es que tota la argumentació esta agafada pels pels.
Els personatges entren i surten de la acció de manera incoherent mentre enceta histories laterals interessants que abandona sense acabar-les de lligar amb la principal.
Segueix barrejant ficció històrica i escenaris exòtics molt ben descrits, pero la falta de coerencia argumental s'imposa durant tota la lectura. El final es previsible: com la resta del llibre sobtat i sense solta ni volta.
Més informació sobre l'autora i la seva obra a: http://www.katherineneville.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada