Recentment llegint ¿ Quien quiere ser millonario ? una reflexió del protagonista em feu pensar; es preguntava què deu sentir el qui (pel fet de tenir-ho tot), no te desitjos, tan desitjable es una existència sense desitjos ? es potser la pobresa de desitjos millor que la pobresa pura i dura ?
Pocs dies més tard el mateix tema se'm tornà a posar al davant en un entorn totalment diferent: L'home que ho te tot es un home pobre en cert sentit: mai sabrà què es anhelar, tenir esperances, nodrir l'anima amb el somni d'alguna cosa millor; ni tampoc coneixerà l'experiència de rebre d'algú que estima el que havia desitjat i no tenia. Quan acceptem que la imperfecció es part del ésser humà i malgrat tot seguim rodant per la vida sense renunciar a gaudir-la, haurem arribat a la plenitud dins d'aquesta mateixa imperfecció.
La imperfecció ens fa ser humils i ens duu a voler superar-nos, evol.lucionar i millorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada