Aquesta informació esta copiada de la web de la Asociació Catalana d'Afectats de Fibromialgia, informació molt més amplia i enllaços els trobareu a le seva web: http://www.fibromialgia-cat.org/
Jo pateixo fibromialgia desde fa 5 anys i aquesta informació es de les útils i clariificadores que he trobat a internet. En altres escrits aniré explicant el meu periple personal per metges i tractaments fins arribar a la situació actual.
He marcat en vermell els simptomes descrits en aquest article que jo pateixo, gràcies a Deu no son tots !
1. ¿Què és la Fibromiàlgia?
Reconeguda per la OMS el 1992. Està classificada amb el codi M79.7 de la Classificació Internacional de Malalties. És una malaltia que es caracteritza per dolor crònic generalitzat, no articular, i sensació dolorosa a la pressió d'uns punts sensibles específics.
Fig. 1. Punts dolorosos de la fibromiàlgia
Occipuci: insercions del múscul suboccipital. Cervicals inferiors: cara anterior dels espais intertransversos C5-C7.Trapezi: punt mig de la vora superior.Supraespinós: als orígens per sobre de l'escàpula. Segona costella: segona unió costocondral.Epicòndil lateral: 2 cm distalment a l'epicòndil lateral.Gluti: quadrant superior extern de la natja.Trocànter major: posterior a la prominència del trocànter. Genoll: coixinet adipós de la cara interna del genoll, proper a l'articulació.
Critèris diagnòstics de Fibromiàlgiade l'American College of Rheumatology (ACR) de 1990:
Història de dolor generalitzat present durant més de 3 mesos.DEFINICIÓ: es considera dolor crònic generalitzat quan:
*Està present a ambdós costats del cos. *Està present per sobre i per sota de la cintura.
També hi ha dolor a l'esquelèt axial (cervicals, dorsals, lumbars i paret toràcica anterior).
Dolor a la pressió digital en 11 dels 18 punts definits (en exercir una pressió equivalent a 4 kg. de pes, aquests punts sensibles són exageradament dolorosos).
2. Què és el que produeix el dolor?
El cos humà té mecanismes que el protegeixen habitualment contra el dolor. Si no existissin aquests mecanismes, seríem conscients constantment del nostre organisme i dels nostres músculs i articulacions. Es pensa que en les persones afectades de fibromiàlgia aquests mecanismes tenen un funcionament anormal, la qual cosa provoca un increment en la percepció del dolor. Una petita sobrecàrrega en una part del cos és suficient per a notar sensacions doloroses. Així, doncs, ens trobem davant d'un trastorn del Sistema Nerviós; concretament, dels mecanismes que processen els estímuls dolorosos, donant lloc a un llindar del dolor extremadament baix.
3. Quin és el símptoma més important?
El dolor musculoesquelètic amb un mínim de tres mesos de durada, de localització difusa i a diverses parts del cos, com la lumbar, el coll, l'espatlla, la zona pèlvica, colzes i mans, que a més a més afecta a ambdós costats del cos (esquerra i dreta) i tant per sobre com per sota de la cintura.
4. Com i a quines parts es nota el dolor?
Les persones que pateixen fibromiàlgia descriuen el dolor com cremor, punxades, pesantor, palpitació o molèstia. És freqüent que el dolor es noti als músculs que més s'exerciten i, en general, a les parts abans esmentades.
5. Quines altres molèsties produeix a l'aparell locomotor?
Pot provocar rigidesa generalitzada, sobretot en llevar-se al matí i sensació d'inflamació a les mans i els peus. També es pot sentir formigueig poc definit que afecta de forma difusa sobretot a les mans. Són molt freqüents, també, les contractures musculars, sobretot al múscul trapezi.
6. Provoca cansament?
Sí, en la majoria dels casos. Les persones que pateixen fibromiàlgia tenen poca tolerància a l'esforç i se senten como si els manqués energia. Això fa que qualsevol exercici d'intensitat inusual els provoqui dolor, per la qual cosa intenten evitar l'esforç físic. La conseqüència és que cada cop realitzen menys esforç, la massa muscular s'empobreix i el nivell de tolerància a l'exercici disminueix encara més. D'aquí la necessitat de mantenir un exercici suau però amb constància.
7. El son també es veu afectat?
Sí. Entre un 70-80% de les persones amb fibromiàlgia es queixen de tenir un son de mala qualitat i del fet que el dolor empitjora els dies que dormen malament. Els investigadors pensen que aquests malats s'adormen sense problemes, però que presenten alteracions en la fase del son profund. Els registres electroencefàlics presenten alteracions en aquesta fase i es detecten unes ones similars a les que mantenen l'activitat d'alerta del cervell. No se sap si aquestes ones estan relacionades amb l'orígen o són conseqüència de la fibromiàlgia. En qualsevol cas, els trastorns del son tenen una gran importància en la fibromiàlgia, essent imprescindible tractar-los per tal de poder assolir millores posteriors.
8. Quins altres símptomes es presenten més freqüentment?
Són freqüents l'ansietat, la irritabilitat i la depressió com a conseqüència de l'estat crònic de dolor i fatiga que es pateix. També són freqüents la migranya, trastorns de la circulació a les extremitats, l'anomenada síndrome del còlon irritable, cefalea tensional, urgència miccional, disfunció temporomandibular, dolor miofascial, dolor pelvià crònic, sequetat de boca i d'ulls i, en dones, dolors durant la menstruació. També són força freqüents els trastorns cognitius (dificultats de l'atenció, la memòria i la concentració).
9. Quins factors poden empitjorar els símptomes?
Els canvis de temperatura i humitat ambiental, l'increment de l'activitat física, l'estrès, la depressió, l'ansietat i les fluctuacions hormonals (els estats premenstruals i menopàusics).
10. Es pot patir fibromiàlgia juntament amb d'altres malalties?
Sí. La fibromiàlgia pot ser l'única malaltia que es pateixi, però és freqüent que una persona tingui altres malalties reumatològiques, com ara artrosi, artritis o lupus, entre d'altres. Així mateix, el fet de patir fibromiàlgia no descarta pas que es pugui patir qualsevol altra malaltia. És per aquesta raó que les persones malaltes de fibromiàlgia han de consultar amb el metge sempre que notin alguna molèstia que no atribueixin directament a la fibromiàlgia que pateixen.
11. Quines poden ser les causes de la malaltia?
S'han trobat casos en els quals la malaltia va començar després d'un esdeveniment puntual, com una infecció bacteriana o vírica, un accident d'automòbil, una separació matrimonial o divorci, problemes amb els fills, etc. D'altres vegades, apareix després que una altra malaltia coneguda (p.e. artritis o lupus eritematós) limiti la qualitat de vida del malalt. Tanmateix, el més provable és que aquestes no siguin les veritables causes de la malaltia, sinó que es tractaria de factors que precipitarien l'aparició de la simptomalogia en persones que ja pateixen una anomalia -fins aleshores "oculta"- en els mecanismes de regulació de la seva capacitat de resposta davant del dolor i l'estrès.
12. Quines investigacions s'estan duent a terme sobre la causa de la malaltia?
Es poden trobar molts treballs publicats cada any a la literatura mèdica sobre aquest tema. Els estudis s'han orientat a analitzar si existeixen en aquests malalts alteracions en els seus músculs, en el seu sistema immunològic, anomalies psicològiques, problemes hormonals o alteracions en els mecanismes de regulació del dolor. Els resultats semblen ser prometedors, però encara no hi ha resultats concloents al respecte.
13. Existeix una"personalitat fibromiàlgica"?
Sembla que la resposta deficient davant les situacions d'estrès és un tret important en les persones amb fibromiàlgia. Pel que fa a l'ansietat i la depressió, encara que molts metges pensen que són factors fonamentals, el cert és que apareixen amb la mateixa freqüència en d'altres malalties cròniques com ara la lumbàlgia o l'artritis reumatoide. Per bé que hi ha teories que defensen l'existència d'una "personalitat fibromiàlgica", el cert és que aquestes teories no estan fonamentades en cap evidència científica i, a voltes, són criteris que poden arribar a anar en contra del necessari avenç per tal d'arribar al veritable coneixement d'aquesta malaltia.
14. És una malaltia freqüent?
Segons estudis poblacionals, afecta entre el 3% i el 6% de la població (aquestes dades són variables segons quin sigui l'estudi consultat).
15. És una malaltia nova?
Sembla ser que no, atès que al segle XVIII els metges europeus ja comentaven l'existència de reumatismes articulars i no articulars, i el 1904 Sir William Gowers parlava d'una malaltia reumàtica que afectava al teixit fibrós. No obstant, la investigació de les seves causes va començar a mitjan els anys 80 i els criteris per al seu diagnòstic daten de 1990. La fibromiàlgia o SFM (Síndrome de Fibromiàlgia) fou reconeguda com a malaltia per l'OMS (Organització Mundial de la Salut) l'any 1992.
16. És una malaltia incapacitant?
En el sentit d'incapacitat irreversible per deformitat o destrucció d'articulacions, no. Això no obstant, la fibromiàlgia por ser molt incapacitant pel que fa a la dificultat per a realitzar diverses activitats. Els estudis realitzats en aquest sentit han conclòs que la fibromiàlgia pot ser tant incapacitant com l'artritis i més que d'altres processos com ara la bronquitis crònica o la "diabetes mellitus".
17. Quina relació té la seva aparició amb el sexe i l'edat?
Nou de cada deu malalts són dones. L'edat de començament més freqüent oscil.la entre els 35 i els 50 anys, tot i que ha estat diagnosticada en nens, adolescents i persones de més de 60 anys.
18. A més dels punts dolorosos, es troben d'altres alteracions amb l'exploració?
Sí. A la palpació, poden localitzar-se contractures i espasmes musculars. D'altra banda, la pell sol presentar-se més sensible a l'envermelliment, que es produeix tan sols presionant amb la mà sobre qualsevol part del cos (conseqüència de petites alteracions en la regulació del reg sanguini a la pell).
19. Hi ha cap prova que confirmi el diagnòstic de la malaltia?
Les radiografíes i les anàlisis, per bé que s'han de realitzar, només serveixen per a descartar la presència d'altres patologies, però no són determinants per al seu diagnòstic. El mateix passa amb els mètodes més moderns, com el TAC (Tomografia Axial Computeritzada) o la ressonància magnètica, els quals no permeten -mitjançant el seu ús habitual- detectar cap alteració determinant per al diagnòstic de la malaltia. Actualment, hi ha nombroses investigacions obertes a arreu del món, a fi de poder trobar altres proves i noves eines de mesura que facin possible un diagnòstic més clar i definitiu de la malaltia.
20. Té cura la fibromiàlgia?
La fibromiàlgia és una malaltia crònica per a la qual, actualment, no existeix cura. Això no obstant, sí que existeixen una sèrie de mesures que han demostrat millorar, en moltes ocasions, la qualitat de vida d'aquests malalts: un correcte diagnòstic, l'explicació al pacient de la naturalesa de la seva malaltia (explicar-li que no causarà destrucció de les articulacions, ni lesions irreversibles ni deformitats), l'educació per tal que eviti els factors agreujants, el tractament -si fos el cas- de les alteracions psicològiques, el tractament de les possibles alteracions del son, canvis en el comportament i en els plantejaments vitals, l'exercici físic suau i moderat, la realització de tècniques de relaxació muscular, l'ús d'analgèsics i medicaments que augmenten la resposta al dolor i també, en alguns casos, l'ús de teràpies complementàries (com ara l'acupuntura, l'homeopatia, la naturopatia i la fitoteràpia).
21. És important l'exercici físic?
L'exercici físic i un adequat enfortiment dels músculs són, sens dubte, de gran eficàcia. Cal, però, treballar poc a poc, realitzant un exercici suau i de manera gradual, atès que la pràctica d'exercici per sobre de la capacitat física del malalt empitjora el dolor i la tensió muscular i convida a abandonar l'esforç. Es recomana, doncs, l'activitat aeròbica moderada (com ara passejar o caminar sobre una cinta rodant, la hidrogimnàstica o la bicicleta), després de la valoració per part del metge i amb l'ajut de terapeutes físics o monitors especialitzats. La pràctica d'algunes disciplines orientals, com el tai-txí i el txi-qung, practicades de forma molt suau i progressiva, han demostrat, també, la seva eficàcia en un gran nombre de casos. Tanmateix, cada persona haurà d'aprendre, amb voluntat i constància, quin és el tipus d'exercici que li proporcionarà uns millors resultats.
22. És necesari aprimar-se?
L'obesitat suposa una sobrecàrrega dels músculs i dels tendons, fet que pot agreujar la simptomatologia de la malaltia. Per aquesta raó, es recomana perdre pes a les persones que tenen fibromiàlgia, de manera que el seu pes no estigui per sobre del recomanat per a la seva edat, alçada, constitució, etc., de la qual cosa el malalt haurà d'esser informat pel seu metge.
23. Són eficaços els medicaments?
És cert que, en la fibromiàlgia, l'eficàcia dels medicaments sol ser parcial, fent-se necessària la combinació de diferents fàrmacs. Ara per ara, no existeix una medicació específica per a aquesta malaltia, emprant-se fàrmacs ja coneguts per a d'altres malalties en dosis més baixes a les habituals. La medicació sol basar-se en una associació de tricíclics (en dosis més baixes que no pas per a la depressió), analgèsics, inhibidors selectius de la recaptació de serotonina, ansiolítics i relaxants musculars, entre d'altres. En qualsevol cas, però, haurà de ser el metge qui determini quina pot ser la millor medicació per a cada pacient.
24. En què consisteix el tractament de la fibromiàlgia?
El tractament de la fibromiàlgia, hauria de contemplar diverses vessants: l'educacional (tenir la informació necessària sobre la malaltia i sobre el que comporta), la farmacològica (comentada en la pregunta anterior), la física (comentada en la pregunta núm. 21) i la psicològica (amb teràpia cognitivo-conductual, per tal d'ajudar en els necessaris canvis de comportament, i cercant el reforçament de l'autoestima i dels mecanismes de control per tal d'afrontar els diversos aspectes de la vida diària). És molt important l'intercanvi d'impressions i la convivència amb d'altres persones afectades (sobretot en l'àmbit associatiu), com també la participació en grups d'ajuda mútua (GAM) i en tallers col·lectius de recuperació funcional i de manteniment de la forma física (tai-txí, txi-qung, etc.). Abordant totes aquestes vessants, és possible, en molts casos, assolir una millora important en la qualitat de vida de les persones afectades de fibromiàlgia.
25. Quin és el pronòstic de la malaltia?
Els estudis a llarg termini sobre la fibromiàlgia han demostrat que es tracta d'una malaltia crònica, per bé que els seus símptomes poden ser oscil·lants (poden aparèixer, desaparèixer i reaparèixer en diverses èpoques). L'impacte que produeix en la qualitat de vida de qui la pateix varia molt d'unes persones a d'altres, però seguint totes les pautes explicades és possible assolir una millora de molts dels seus símptomes. És d'esperar, també, que es vagin fent nous descobriments i que es desenvolupin nous fàrmacs específics per al tractament de la fibromiàlgia. Amb tot, podem tenir l'esperança que la qualitat de vida de totes les persones afectades pugui anar millorant dia a dia, fins el moment en què la ciència pugui aportar-nos una possible cura per a aquesta malaltia.
Reconeguda per la OMS el 1992. Està classificada amb el codi M79.7 de la Classificació Internacional de Malalties. És una malaltia que es caracteritza per dolor crònic generalitzat, no articular, i sensació dolorosa a la pressió d'uns punts sensibles específics.
Fig. 1. Punts dolorosos de la fibromiàlgiaOccipuci: insercions del múscul suboccipital. Cervicals inferiors: cara anterior dels espais intertransversos C5-C7.Trapezi: punt mig de la vora superior.Supraespinós: als orígens per sobre de l'escàpula. Segona costella: segona unió costocondral.Epicòndil lateral: 2 cm distalment a l'epicòndil lateral.Gluti: quadrant superior extern de la natja.Trocànter major: posterior a la prominència del trocànter. Genoll: coixinet adipós de la cara interna del genoll, proper a l'articulació.
Critèris diagnòstics de Fibromiàlgiade l'American College of Rheumatology (ACR) de 1990:
Història de dolor generalitzat present durant més de 3 mesos.DEFINICIÓ: es considera dolor crònic generalitzat quan:
*Està present a ambdós costats del cos. *Està present per sobre i per sota de la cintura.
També hi ha dolor a l'esquelèt axial (cervicals, dorsals, lumbars i paret toràcica anterior).
Dolor a la pressió digital en 11 dels 18 punts definits (en exercir una pressió equivalent a 4 kg. de pes, aquests punts sensibles són exageradament dolorosos).
2. Què és el que produeix el dolor?
El cos humà té mecanismes que el protegeixen habitualment contra el dolor. Si no existissin aquests mecanismes, seríem conscients constantment del nostre organisme i dels nostres músculs i articulacions. Es pensa que en les persones afectades de fibromiàlgia aquests mecanismes tenen un funcionament anormal, la qual cosa provoca un increment en la percepció del dolor. Una petita sobrecàrrega en una part del cos és suficient per a notar sensacions doloroses. Així, doncs, ens trobem davant d'un trastorn del Sistema Nerviós; concretament, dels mecanismes que processen els estímuls dolorosos, donant lloc a un llindar del dolor extremadament baix.
3. Quin és el símptoma més important?
El dolor musculoesquelètic amb un mínim de tres mesos de durada, de localització difusa i a diverses parts del cos, com la lumbar, el coll, l'espatlla, la zona pèlvica, colzes i mans, que a més a més afecta a ambdós costats del cos (esquerra i dreta) i tant per sobre com per sota de la cintura.
4. Com i a quines parts es nota el dolor?
Les persones que pateixen fibromiàlgia descriuen el dolor com cremor, punxades, pesantor, palpitació o molèstia. És freqüent que el dolor es noti als músculs que més s'exerciten i, en general, a les parts abans esmentades.
5. Quines altres molèsties produeix a l'aparell locomotor?
Pot provocar rigidesa generalitzada, sobretot en llevar-se al matí i sensació d'inflamació a les mans i els peus. També es pot sentir formigueig poc definit que afecta de forma difusa sobretot a les mans. Són molt freqüents, també, les contractures musculars, sobretot al múscul trapezi.
6. Provoca cansament?
Sí, en la majoria dels casos. Les persones que pateixen fibromiàlgia tenen poca tolerància a l'esforç i se senten como si els manqués energia. Això fa que qualsevol exercici d'intensitat inusual els provoqui dolor, per la qual cosa intenten evitar l'esforç físic. La conseqüència és que cada cop realitzen menys esforç, la massa muscular s'empobreix i el nivell de tolerància a l'exercici disminueix encara més. D'aquí la necessitat de mantenir un exercici suau però amb constància.
7. El son també es veu afectat?
Sí. Entre un 70-80% de les persones amb fibromiàlgia es queixen de tenir un son de mala qualitat i del fet que el dolor empitjora els dies que dormen malament. Els investigadors pensen que aquests malats s'adormen sense problemes, però que presenten alteracions en la fase del son profund. Els registres electroencefàlics presenten alteracions en aquesta fase i es detecten unes ones similars a les que mantenen l'activitat d'alerta del cervell. No se sap si aquestes ones estan relacionades amb l'orígen o són conseqüència de la fibromiàlgia. En qualsevol cas, els trastorns del son tenen una gran importància en la fibromiàlgia, essent imprescindible tractar-los per tal de poder assolir millores posteriors.
8. Quins altres símptomes es presenten més freqüentment?
Són freqüents l'ansietat, la irritabilitat i la depressió com a conseqüència de l'estat crònic de dolor i fatiga que es pateix. També són freqüents la migranya, trastorns de la circulació a les extremitats, l'anomenada síndrome del còlon irritable, cefalea tensional, urgència miccional, disfunció temporomandibular, dolor miofascial, dolor pelvià crònic, sequetat de boca i d'ulls i, en dones, dolors durant la menstruació. També són força freqüents els trastorns cognitius (dificultats de l'atenció, la memòria i la concentració).
9. Quins factors poden empitjorar els símptomes?
Els canvis de temperatura i humitat ambiental, l'increment de l'activitat física, l'estrès, la depressió, l'ansietat i les fluctuacions hormonals (els estats premenstruals i menopàusics).
10. Es pot patir fibromiàlgia juntament amb d'altres malalties?
Sí. La fibromiàlgia pot ser l'única malaltia que es pateixi, però és freqüent que una persona tingui altres malalties reumatològiques, com ara artrosi, artritis o lupus, entre d'altres. Així mateix, el fet de patir fibromiàlgia no descarta pas que es pugui patir qualsevol altra malaltia. És per aquesta raó que les persones malaltes de fibromiàlgia han de consultar amb el metge sempre que notin alguna molèstia que no atribueixin directament a la fibromiàlgia que pateixen.
11. Quines poden ser les causes de la malaltia?
S'han trobat casos en els quals la malaltia va començar després d'un esdeveniment puntual, com una infecció bacteriana o vírica, un accident d'automòbil, una separació matrimonial o divorci, problemes amb els fills, etc. D'altres vegades, apareix després que una altra malaltia coneguda (p.e. artritis o lupus eritematós) limiti la qualitat de vida del malalt. Tanmateix, el més provable és que aquestes no siguin les veritables causes de la malaltia, sinó que es tractaria de factors que precipitarien l'aparició de la simptomalogia en persones que ja pateixen una anomalia -fins aleshores "oculta"- en els mecanismes de regulació de la seva capacitat de resposta davant del dolor i l'estrès.
12. Quines investigacions s'estan duent a terme sobre la causa de la malaltia?
Es poden trobar molts treballs publicats cada any a la literatura mèdica sobre aquest tema. Els estudis s'han orientat a analitzar si existeixen en aquests malalts alteracions en els seus músculs, en el seu sistema immunològic, anomalies psicològiques, problemes hormonals o alteracions en els mecanismes de regulació del dolor. Els resultats semblen ser prometedors, però encara no hi ha resultats concloents al respecte.
13. Existeix una"personalitat fibromiàlgica"?
Sembla que la resposta deficient davant les situacions d'estrès és un tret important en les persones amb fibromiàlgia. Pel que fa a l'ansietat i la depressió, encara que molts metges pensen que són factors fonamentals, el cert és que apareixen amb la mateixa freqüència en d'altres malalties cròniques com ara la lumbàlgia o l'artritis reumatoide. Per bé que hi ha teories que defensen l'existència d'una "personalitat fibromiàlgica", el cert és que aquestes teories no estan fonamentades en cap evidència científica i, a voltes, són criteris que poden arribar a anar en contra del necessari avenç per tal d'arribar al veritable coneixement d'aquesta malaltia.
14. És una malaltia freqüent?
Segons estudis poblacionals, afecta entre el 3% i el 6% de la població (aquestes dades són variables segons quin sigui l'estudi consultat).
15. És una malaltia nova?
Sembla ser que no, atès que al segle XVIII els metges europeus ja comentaven l'existència de reumatismes articulars i no articulars, i el 1904 Sir William Gowers parlava d'una malaltia reumàtica que afectava al teixit fibrós. No obstant, la investigació de les seves causes va començar a mitjan els anys 80 i els criteris per al seu diagnòstic daten de 1990. La fibromiàlgia o SFM (Síndrome de Fibromiàlgia) fou reconeguda com a malaltia per l'OMS (Organització Mundial de la Salut) l'any 1992.
16. És una malaltia incapacitant?
En el sentit d'incapacitat irreversible per deformitat o destrucció d'articulacions, no. Això no obstant, la fibromiàlgia por ser molt incapacitant pel que fa a la dificultat per a realitzar diverses activitats. Els estudis realitzats en aquest sentit han conclòs que la fibromiàlgia pot ser tant incapacitant com l'artritis i més que d'altres processos com ara la bronquitis crònica o la "diabetes mellitus".
17. Quina relació té la seva aparició amb el sexe i l'edat?
Nou de cada deu malalts són dones. L'edat de començament més freqüent oscil.la entre els 35 i els 50 anys, tot i que ha estat diagnosticada en nens, adolescents i persones de més de 60 anys.
18. A més dels punts dolorosos, es troben d'altres alteracions amb l'exploració?
Sí. A la palpació, poden localitzar-se contractures i espasmes musculars. D'altra banda, la pell sol presentar-se més sensible a l'envermelliment, que es produeix tan sols presionant amb la mà sobre qualsevol part del cos (conseqüència de petites alteracions en la regulació del reg sanguini a la pell).
19. Hi ha cap prova que confirmi el diagnòstic de la malaltia?
Les radiografíes i les anàlisis, per bé que s'han de realitzar, només serveixen per a descartar la presència d'altres patologies, però no són determinants per al seu diagnòstic. El mateix passa amb els mètodes més moderns, com el TAC (Tomografia Axial Computeritzada) o la ressonància magnètica, els quals no permeten -mitjançant el seu ús habitual- detectar cap alteració determinant per al diagnòstic de la malaltia. Actualment, hi ha nombroses investigacions obertes a arreu del món, a fi de poder trobar altres proves i noves eines de mesura que facin possible un diagnòstic més clar i definitiu de la malaltia.
20. Té cura la fibromiàlgia?
La fibromiàlgia és una malaltia crònica per a la qual, actualment, no existeix cura. Això no obstant, sí que existeixen una sèrie de mesures que han demostrat millorar, en moltes ocasions, la qualitat de vida d'aquests malalts: un correcte diagnòstic, l'explicació al pacient de la naturalesa de la seva malaltia (explicar-li que no causarà destrucció de les articulacions, ni lesions irreversibles ni deformitats), l'educació per tal que eviti els factors agreujants, el tractament -si fos el cas- de les alteracions psicològiques, el tractament de les possibles alteracions del son, canvis en el comportament i en els plantejaments vitals, l'exercici físic suau i moderat, la realització de tècniques de relaxació muscular, l'ús d'analgèsics i medicaments que augmenten la resposta al dolor i també, en alguns casos, l'ús de teràpies complementàries (com ara l'acupuntura, l'homeopatia, la naturopatia i la fitoteràpia).
21. És important l'exercici físic?
L'exercici físic i un adequat enfortiment dels músculs són, sens dubte, de gran eficàcia. Cal, però, treballar poc a poc, realitzant un exercici suau i de manera gradual, atès que la pràctica d'exercici per sobre de la capacitat física del malalt empitjora el dolor i la tensió muscular i convida a abandonar l'esforç. Es recomana, doncs, l'activitat aeròbica moderada (com ara passejar o caminar sobre una cinta rodant, la hidrogimnàstica o la bicicleta), després de la valoració per part del metge i amb l'ajut de terapeutes físics o monitors especialitzats. La pràctica d'algunes disciplines orientals, com el tai-txí i el txi-qung, practicades de forma molt suau i progressiva, han demostrat, també, la seva eficàcia en un gran nombre de casos. Tanmateix, cada persona haurà d'aprendre, amb voluntat i constància, quin és el tipus d'exercici que li proporcionarà uns millors resultats.
22. És necesari aprimar-se?
L'obesitat suposa una sobrecàrrega dels músculs i dels tendons, fet que pot agreujar la simptomatologia de la malaltia. Per aquesta raó, es recomana perdre pes a les persones que tenen fibromiàlgia, de manera que el seu pes no estigui per sobre del recomanat per a la seva edat, alçada, constitució, etc., de la qual cosa el malalt haurà d'esser informat pel seu metge.
23. Són eficaços els medicaments?
És cert que, en la fibromiàlgia, l'eficàcia dels medicaments sol ser parcial, fent-se necessària la combinació de diferents fàrmacs. Ara per ara, no existeix una medicació específica per a aquesta malaltia, emprant-se fàrmacs ja coneguts per a d'altres malalties en dosis més baixes a les habituals. La medicació sol basar-se en una associació de tricíclics (en dosis més baixes que no pas per a la depressió), analgèsics, inhibidors selectius de la recaptació de serotonina, ansiolítics i relaxants musculars, entre d'altres. En qualsevol cas, però, haurà de ser el metge qui determini quina pot ser la millor medicació per a cada pacient.
24. En què consisteix el tractament de la fibromiàlgia?
El tractament de la fibromiàlgia, hauria de contemplar diverses vessants: l'educacional (tenir la informació necessària sobre la malaltia i sobre el que comporta), la farmacològica (comentada en la pregunta anterior), la física (comentada en la pregunta núm. 21) i la psicològica (amb teràpia cognitivo-conductual, per tal d'ajudar en els necessaris canvis de comportament, i cercant el reforçament de l'autoestima i dels mecanismes de control per tal d'afrontar els diversos aspectes de la vida diària). És molt important l'intercanvi d'impressions i la convivència amb d'altres persones afectades (sobretot en l'àmbit associatiu), com també la participació en grups d'ajuda mútua (GAM) i en tallers col·lectius de recuperació funcional i de manteniment de la forma física (tai-txí, txi-qung, etc.). Abordant totes aquestes vessants, és possible, en molts casos, assolir una millora important en la qualitat de vida de les persones afectades de fibromiàlgia.
25. Quin és el pronòstic de la malaltia?
Els estudis a llarg termini sobre la fibromiàlgia han demostrat que es tracta d'una malaltia crònica, per bé que els seus símptomes poden ser oscil·lants (poden aparèixer, desaparèixer i reaparèixer en diverses èpoques). L'impacte que produeix en la qualitat de vida de qui la pateix varia molt d'unes persones a d'altres, però seguint totes les pautes explicades és possible assolir una millora de molts dels seus símptomes. És d'esperar, també, que es vagin fent nous descobriments i que es desenvolupin nous fàrmacs específics per al tractament de la fibromiàlgia. Amb tot, podem tenir l'esperança que la qualitat de vida de totes les persones afectades pugui anar millorant dia a dia, fins el moment en què la ciència pugui aportar-nos una possible cura per a aquesta malaltia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada