Qué busques?

dilluns, 10 d’octubre de 2011

El cementiri de Praga

Umberto Eco. Alessandria, Itàlia 1932.

Feia molts anys que no em trobava una novel·la que em costés tant de llegir, un protagonista odiós de cap a peus i un tema obsessiu, repetitiu fins fer venir basques. Tòxic fins al punt de no poder llegir més enllà de 4-6 pàgines i quedar-ne saturada. Llarguíssims paràgrafs d'estructura complexa curulls d'adjectius i sinònims donen una densitat angoixant a la lectura.

Per altra banda té una perfecta ambientació històrica decimonònica, situant-se primer al procés d'unificació d'Itàlia amb Garibaldi i posteriorment a París, durant la tercera república francesa, la guerra amb Prússia i la Comuna. Retrata a la perfecció l'entorn històric alhora que destil·la una bilis llefiscosa sobre tots i cadascun dels temes que aborda.

El Capità Simonini un golafre, misogin, antisemita, sociòpata i amb doble personalitat, que porta cadascuna d'aquestes característiques fins a l'extrem, escriu en un diari els seus records. De fet el diari l'escriuen les seves dues personalitats, alterant l'ordre dels esdeveniments segons els van recordant i completant. El narrador també irromp de tant en tant, col·laborant a la confusió que genera la lectura.

De la segona meitat del S. XIX fins a començaments del XX, ven al millor postor falsificacions, complots inexistents, intrigues i difamacions que els serveis secrets de diferents països utilitzen per atiar l'odi contra maçons i jueus, segons convingui més en cada moment. Aquest personatge de ficció conviu amb nombrosos personatges històrics reals en total simbiosis. Tota la vida d'aquest personatge ve a ser el llarg procés de gestació i difusió de la idea d'una conspiració judeo-maçònica i dels Protocols dels savis de Sió.

Qui van dir que aquesta obra era comparable a El nombre de la rosa? em van ben entabanar.
La web de l'autor a: http://www.umbertoeco.com/en/

Cap comentari:

Publica un comentari

Seguidors

Total de visualitzacions de pàgina: