Umberto Eco. Alessandria, Itàlia 1932.
Feia molts anys que no em trobava una novel·la que em costés tant de llegir, un protagonista odiós de cap a peus i un tema obsessiu, repetitiu fins fer venir basques. Tòxic fins al punt de no poder llegir més enllà de 4-6 pàgines i quedar-ne saturada. Llarguíssims paràgrafs d'estructura complexa curulls d'adjectius i sinònims donen una densitat angoixant a la lectura.
Per altra banda té una perfecta ambientació històrica decimonònica, situant-se primer al procés d'unificació d'Itàlia amb Garibaldi i posteriorment a París, durant la tercera república francesa, la guerra amb Prússia i la Comuna. Retrata a la perfecció l'entorn històric alhora que destil·la una bilis llefiscosa sobre tots i cadascun dels temes que aborda.
El Capità Simonini un golafre, misogin, antisemita, sociòpata i amb doble personalitat, que porta cadascuna d'aquestes característiques fins a l'extrem, escriu en un diari els seus records. De fet el diari l'escriuen les seves dues personalitats, alterant l'ordre dels esdeveniments segons els van recordant i completant. El narrador també irromp de tant en tant, col·laborant a la confusió que genera la lectura.
De la segona meitat del S. XIX fins a començaments del XX, ven al millor postor falsificacions, complots inexistents, intrigues i difamacions que els serveis secrets de diferents països utilitzen per atiar l'odi contra maçons i jueus, segons convingui més en cada moment. Aquest personatge de ficció conviu amb nombrosos personatges històrics reals en total simbiosis. Tota la vida d'aquest personatge ve a ser el llarg procés de gestació i difusió de la idea d'una conspiració judeo-maçònica i dels Protocols dels savis de Sió.
Qui van dir que aquesta obra era comparable a El nombre de la rosa? em van ben entabanar.
La web de l'autor a: http://www.umbertoeco.com/en/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada