El quincunce

Charles Palliser, 1947 Holyoke, Massachusetts.

Llegir aquesta novel·la és submergir-te a la societat victoriana que hem conegut a través de Dickens o d’Emily Bronte, per posar dos exemples, però de la ma d’un escriptor actual. Una enrevesadísima història que durà al John, el nen protagonista, d’una vida tranquil·la a un poblet de l’Anglaterra rural a una davallada vertiginosa cap a la misèria més absoluta al Londres del S XIX. Tota mena de personatges es creuaran al seu camí de degradació social.

La complicada trama evoluciona com una nina russa: cada vegada que sembla desvetllar-se alguna incògnita, aquesta en realitat n’amaga una altra, personatges dotats de grans dosis d’ingenuïtat es contraposen a d’altres dolents i recargolats fins a l’esperpent, res ni ningú és el que sembla, les situacions giren, es distorsionen i es multipliquen com en un calidoscopi literari. Això afegit a la dimensió de la novel·la (1200 pàgines), fa que et puguis perdre en algun moment o et sentis desorientat, per mi aquest és un dels encants de l’obra: ben bé com intentar trobar la sortida d’un laberint molt intricat.

He de confessar que les 1200 pàgines se m’han fet curtes i que sovint em va costar trobar un punt on deixar-ho ja que t’enganxa de mala manera. Molt ben escrita la immersió en la societat victoriana és absoluta i plena de detalls quotidians, del sistema legal, del funcionament de les institucions, de la picaresca per sobreviure, que fan d’aquest lectura una experiència inoblidable.