Stieg Larsson (1954-2004)Segon volum de la trilogía Millennium.
Vaig llegir el primer volum d'aquesta trilogía fa 4 mesos, molt després de la seva publicació. Al començament, quan el vaig començar a veure a les llibreries no em va cridar gens l'atenció: "Els homes que no estimaven les dones", m'imaginava una dura novel.la sobre maltractaments i no em venia gens de gust encetar un tema que de segur em faria patir molt.
Més endavant, al llegir-ne les crítiques vaig pensar que potser m'havía equivocat. Total que un bon dia al aeroport m'el vaig comprar i es convertí en el meu company d'hotel durant un aburrit viatge de feina.
No em va decebre, realment manté l'interés durant totes i cadascuna de les pàgines, si be no el vaig considerar un llibre excepcional. Amb un argument massa enrevessat, on s'hi barrejaven diverses històries que no s'arribaven a connectar fins molt endavant. Em van donar sensació de desbarrar una mica en alguns moments.
El tema es dur: son homes que no estimen les dones i la lluita contra abusos i crims terribles, pero es un thriller i la complexitat de la trama fa que la seva lectura no sigui traumatica com ho podria ser un reportatge o un assaig sobre el mateix tema.
Els personatges, per altra banda em van captivar, complexos, molt complexos, i atipics, al menys dins del marc de la nostra societat més propera. Foren realment aquests personatges i el voler saber-ne més el que em motivà a comprar el segon volum tan bon punt fou publicat.
Al igual que el primer, "La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina" es llegeix d'una sentada, no pas perque sigui curt (son 766 pàgines!, si fa o no fa com el primer), sino per que la història t'enganxa de tal manera que es impossible parar de llegir.
L'argument es desenvolupat amb agilitat, el ritme es perfecte i les diverses ramificacions lliguen sense tenir mai la sensació de que perds el fil. S'aprofundeix molt en tots els personatges i al tancar el llibre, en acabar la darrera pàgina, ja els troves a faltar.
Al igual que el primer, "La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina" es llegeix d'una sentada, no pas perque sigui curt (son 766 pàgines!, si fa o no fa com el primer), sino per que la història t'enganxa de tal manera que es impossible parar de llegir.
L'argument es desenvolupat amb agilitat, el ritme es perfecte i les diverses ramificacions lliguen sense tenir mai la sensació de que perds el fil. S'aprofundeix molt en tots els personatges i al tancar el llibre, en acabar la darrera pàgina, ja els troves a faltar.
Aquest segon volum està molt més ben orquestat i afinat, tot i que es impossible llegir-lo si no s'ha llegit el primer.
Per si no ha quedat clar, he disfrutat llegint-lo i m'ha ajudat a evadir-me d'una realitat molt feixuga, pero aixó es un altra historia.
Per si no ha quedat clar, he disfrutat llegint-lo i m'ha ajudat a evadir-me d'una realitat molt feixuga, pero aixó es un altra historia.
a mi aket llibre em donen ganes de llegirlo i no se on el puk trovar jo faig 2n de la eso em conve aket llivre?¿ gracies atentament ki ho tingui que contesti
ResponEliminao ki pensi k ja no li sebeix i el bulgi llensar o algu k truki i ke el resicli el meu num es 611019577
Hola Anónim de 2on d'ESO. Si ho vols et pots descarregar la versió digital gratuïta a: http://www.4shared.com/file/148957776/a56e37b8/Trilogia_Millennium_wwwelultim.html i si t'agrada, t'el compres.
ResponEliminaUn consell (també gratis): no donis el teu móbil, ni cap dada personal, a la web...