La Meva Cristina

Mercé Rodoreda (Barcelona 1908-1983)

Rodoreda va escriure La Meva Cristina i altres Contes al 1967 en ple exili.

La Meva Cristina es un neguitós relat on narra, amb la riquesa de detalls que caracteritzen la autora, la solitud, l'exili, el procés que pateix el protagonista des de el desconcert inicial, passant pel rebuig, la ira, la lluita, degradació i final resignació a la situació en la que es troba abocat sense remei. En certa mesura m'ha recordat La Metamorfosi de Kafka, salvant les distàncies, aquella mena de relat fantàstic desconcertant i opressiu.

Tota la lectura es inquietant, provoca rebuig i fàstic i, en acabar et queda enganxada a la memòria tornant les escenes un cop i un altre com un mal son.

Només una gran escriptora pot aconseguir plasmar amb tant realisme aquest nou Jonàs, aquesta metàfora de la realitat terrible de l'época, tant a nivell polític i social com personal.

Ara rellegiré Viatges i Flors per compensar una mica el malt gust de boca que m'ha quedat... es el que te la Mercé Rodoreda, el poder de fer-te sentir amb majúscules.

La web oficial de la Fundació Mercé Rodoreda a http://www.mercerodoreda.cat/