Qué busques?

divendres, 20 de febrer de 2009

Sin noticias de Gurb

Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943)

He tornat a llegir aquesta novel.la després d'uns quants anys. Va ser la primera obra d'Eduardo Mendoza que vaig llegir i em motivà a seguir amb El misterio de la cripta embrujada, El laberinto de las aceitunas, La aventura del tocador de señoras i, més recentment, Mauricio o las elecciones primarias i El asombroso viaje de Pomponio Flato.

He d'admetre que no m'ha fet riure com la primera vegada, quan la frescura del estil i el fidel reflex de la Barcelona pre-olimpica em van agafar per sorpresa. Aquesta segona lectura, també m'ha fet riure, però d'una manera més entranyable.

El relat de Mendoza m'ha transportat 17 anys enrere, redescobrir el curiós protagonista, del qual en acabar no en sabem ni el nom, donant tombs i pals de cec per Barcelona tot buscant Gurb. Eternament admirat d'un dia a dia que no compren i posant de relleu la realitat del nostre mon, que de tant quotidià, ja no veiem.

Un relat àgil, fresc, a l'estil de la lògica dels nens petits. Una excel.lent manera de passar una tarda, sense adonar-te acabes reflexionant, que n'hauria dit el protagonista si en el seu periple s'hagués trobat amb tu ?

3 comentaris:

  1. Torno la visita i descobreixo que hem coincidit.

    ResponSuprimeix
  2. I mira que hi han llibres... de fet vaig veure que l'havíen seleccionat al Club de Lectura i em van venir ganes de rellegir-lo.

    ResponSuprimeix
  3. És una explicació surrealista de la Barcelona pre-olímpica, amb descripcions concretes de personatges famosos a la vegada que es produeix una altra descripció de les situacions quotidianes de la vida d'una manera ridiculitzant i ens podem adonar de les preocupacions tan absurdes de les persones.

    ResponSuprimeix

Seguidors

Total de visualitzacions de pàgina: