Val la pena ser moral ?

Els humans estem genèticament condicionats, però hem arribat, en el nostre procés evolutiu, a ser capaços d'interposar el pensament entre l'estímul i la resposta. Això es el que ens diferencía dels animals.

En les accions humanes hi conflueixen elements com motius, intencions i fins, resultats i conseqüències; tots volem que les nostres accions tinguin sentit i que aquest sigui comprensible pels que ens envolten. Per tot això, ens cal justificar o «fer justa» la nostra elecció.

Per altra banda, els humans podem tancar els ulls a aquesta necessitat de la nostra espècie i viure d'una manera típicament animal, només ens cal «passar» de justificar les accions tot oblidant la pròpia racionalitat.

Tipus de persones

Segons com assumim la nostra possibilitat d'escollir i justificar les nostres accions podem parlar de diferents tipus de persones.

1. Persones morals. Persones que es plantegen problemes morals, que volen justificar el seu comportament, tot raonant la seva decisió i actuació.
2. Persones immorals. Persones que tot reconeixent les normes i els valors de la seva societat, els infringeixen i hi viuen d'esquenes, posant el propi interès per davant de tot. Només respecten les normes si d'això se'n desprèn un benefici. Pels immorals és imprescindible que els demés sí respectin les normes, del contrari haurien de replantejar la seva actuació.
3. Persones amorals. Persones que no accepten la necessitat de justificar el seu comportament, indiferents a qualsevol qüestió moral i incapaces de preocupació moral pels altres. Tot s'hi val mentre s'obtinguin bons resultats. Sembla impossible que un ésser racional pugui ser amoral: tots tenim la necessitat d'elegir i justificar el que fem, no podem actuar sempre automàticament.
4. Persones desmoralitzades. Persones que havien après i assumit pautes morals però que ara, per factors com manca de coratge o de resistència, per desorientació en un món canviant o per simple contagi social, s'han devaluat o soterrat les seves exigències. S'ha difuminat el nord que abans guiava les seves vides.

Amb quin d'aquests tipus de persona voldríem ser identificats ? Potser és el moment de fer-nos una altra pregunta: "per què hem de ser morals si no ser-ho sembla que pot comportar avantatges ? És la mateixa pregunta que d'una manera més concreta ja es formulava el petit Wittgenstein: "per què hauria de dir la veritat si em pot ser beneficiós dir una mentida?" És una qüestió que tots els filòsofs s'han plantejat.

És innegable que una persona pot actuar injustament i no passar-li aparentment res. És per això que, independentment dels mòbils religiosos, de les imposicions per part d'alguna autoritat, de premis o càstigs, encara seguim preguntant-nos: per què val la pena ser una persona moral ?

En els nostres millors i més generosos moments, sabem el tipus de persona que el nostre jo més íntim desitja ser. No ens importa només el tipus de persona que som sinó també el tipus de persona que, com a éssers racionals i lliures, pensem que estem cridats o destinats a ser. És a dir, la realització del millor que hi ha en nosaltres. Aquest és el nostre deure i aquí es troba el cor de la moralitat.

Aquest esforç moral val la pena perquè permet estar en bones relacions amb un mateix i, indubtablement, fa créixer l'autoestima, la imatge que un té de si mateix. No implica això una crescuda del nostre benestar ?

I la pregunta final: aquests conceptes cóm es transmeten als fills ? jo en creia tenir la resposta, mitjançant l'exemple, la educació.. però i si finalment no els comparteixen ? i si la brúixola que els vas donar s'ha espatllat i ara marca un nord fals ?

Aquestes reflexions estan extretes de http://www.xtec.cat/~lvallmaj/sumpasse.htm . Filosòfia per a tota ocasió.