Luisito, una història d'amor

Susanna Tamaro (Trieste, 1957)

"En aquella època ja sabia que habia perdut la batalla amb la seva descendència. La cosa no va endavant, sinó endarrere, hauria volgut cridar, va cap al precipici de la barbàrie, però havia callat. Ells tenien dret a tot. Expresar exigències arrogants era l'únic gest actiu dels seus dies. Però de debò tenien dret a tot ?"

Susanna Tamaro m'ha tornat a captivar amb aquesta petita història d'amor i amistat plena de tendresa i quotidianitat, com les històries d'amor autentiques. Tal com feu a On et dugui el cor s'endinsa al mon d'una avia, una dona gran, mestre de les d'abans, jubilada, sola a la que el seu nou amic, en Luisito, ajudara a recuperar la alegria i la energia per tirar endavant la seva vida.

Junts recorreran el camí dels records, de la vida passada i recuperaran les ganes de viure a força de carinyo.

Una faula, curteta, que es llegeix en un sospir, i que m'ha fet pensar en els avis, en mi mateixa d'aquí a uns anys, que et deix un regust agredolç i ganes d'abraçar algú.

Trobareu la web de l'autora a: http://www.susannatamaro.it/eng_index.html