Arnaldur Indridason (Reykjavík,1961)
Quarta entrega del detectiu finés Erlendur. Aquest cop l'autor ens presenta un cas sorgit del passat, unes excavacions posen al descobert un esquelet que porta enterrat des del final de la segona guerra mundial.
Amb el seu estil metòdic i pausat, una terrible història de violència domèstica quedarà al descobert, així com les repercussions que va tenir a les vides de tots els implicats, quan ja només en queden molts pocs amb vida per donar-ne testimoni.
La cruesa de la narració posa de relleu el sofriment i els sentiments dels qui patiren la violència desfermada de l'home quan ja no es humà, al mateix temps Erlendur té la seva pròpia lluita interior. La seva filla drogadicta entra en coma i només ara que no el pot sentir, ell es veurà capaç de parlar-li amb sinceritat.
Una novel·la totalment recomanable, molt ben escrita i de de gran sensibilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada