Rosa Montero, Madrid 1951.
Personatges dolorosament miserables en un ambient opressiu. El Desiré és un club tronat i vell, amb una cantant de boleros que ja fa anys que ha perdut tots els trens, la Bella, decadent com els seus boleros, que encara creu en una darrera oportunitat de fugir de la seva vida.
La tristesa amara aquest relat d’essers vençuts. Atrapats cóm mosques en un pot, mirant de volar mentre topen sense remei contra les parets fosques d’un destí mesquí, vers la llum fràgil d’una espelma. Tanmateix aconsegueixen arrencar moments de tendresa entre les runes de les seves vides, esgarrapar engrunes de felicitat i somniar breus miratges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada