Qué busques?

dijous, 22 de gener de 2009

El despertar del dolor

El camí de la fibromialgia I


Ja fa 5 anys i escaig que vaig començar a patir dolor crónic. Començà en dos fronts: migranya i cefàlea tensional per una banda i dolor intens a l'espatlla dreta que irradiaba amunt fins darrera la orella i avall fins a la ma.

En aquell moment vaig començar una odisea de metges, especialistes i tractaments que miraré de reflectir tant fidelment com la meva memoria m'ho permeti, no ho vull ni puc oblidar. Entre altres motius per que no he de permetre que mai em torni a passar de deixar-me pendre el control de la meva vida i del meu cos d'aquella manera.

De mica en mica aniré explicant aquí la evol.lució de la meva fibromialgia.

No s'em va acudir rel.lacionar les dues menes de dolor, ni cap metge les analitzà globalment tampoc, tot i que mai m'abandonaven.

Hi va haber un periode de 5 mesos consecutius amb migranya i/o cefàlea tensional de nit i de dia, em feia mal fins i tot recolzar el cap al coixí, parlar, pensar em representava un esforç sobrehumà. Cap analgèsic em feia efecte, i en prenia molts, de tots tipus. Finalment vaig anar a un neuròleg reputat, especialitzat en migranyes. Fou el meu primer contacte amb els antidepresius i els ansiolitics, i l'inici dels tractaments estèrils que només afegien efectes secundaris al mals que ja tenía.

Pel dolor a l'espatlla vaig anar a un traumatòlec que em feu tota mena de proves: radiografies, ecografies, TAC... per increible que pugues semblar jo estaba be, tot ere correcte. Vaig fer sessions de fisoterapeuta amb massatges que em feien cridar de dolor, un tractament d'hipertèrmia que empitjorava notablement els meus simptomes i infiltracions que, a part del dolor intens al moment di'inflitrar i fins a dues hores més tard, no van aliviar en absolut el dolor que ja patía. Al cap de sis mesos de tractaments i proves em digué que ell ja hi podia fer res més. Mencionà la possibilitat de que es tractes de fibromialgia, pero no em va poder aconsellar quin havíen de ser els seguents passos par la meva banda ni a quin especialista acudir.

Entretant la medicació dels neuròleg em va deixar totalment grogui, sempre he estat molt sensible als medicaments. Vaig quedar totalment apàtica, asseguda a una cadira, incapaç d'aixecar-me si ningú m'ho deia. M'adormía per tot arreu, a la feina em tancava al labavo i em quedava adormida una hora seguida sense adonar me'n. Després d'alguns cambis de medicament i dosis el metge aconseguí una mena de situació tol.lerable segons el seu punt de vista. Jo m'hi tenia que acostumar i, lógicament jo m'hi esforçava molt ja que la recompensa era "curar" el mal de cap.

A més un altre efecte inmediat fou l'aument de pes: 10 kg en pocs mesos, i seguia aumentant.

Tots aquests efectes secundaris, lligats al dolor que mai va disminuir i a la impotencia d'anar de visita en visita de metges, sempre empitjorant, em dugué a un estat depressiu, del que no n'era ni tan sols conscient.

A tot el cuadre anterior hi vaig començar a afegir una nova dèria: la preocupació per aprimar-me que aviat esdevingué obsesió, al fallar estrepitosament tots els meus intents de perdre pes mitjançant dietes.

Cap comentari:

Publica un comentari

Seguidors

Total de visualitzacions de pàgina: