Qué busques?

dimarts, 31 de gener de 2012

Jo confesso

Jaume Cabré, Barcelona 1947.

Genial, magnífic, una novel·la extraordinària que he fruït de la primera pàgina fins la darrera. Escrit a la manera de records desordenats, el relat absorbeix fins al punt de no poder deixar-la.

Aquest estil narratiu propicia que et puguis despistar una mica al començament, quan encara no estàs familiaritzat amb els protagonistes ni amb els diferents relats que es van desgranant, no obstant la perseverància en la lectura aviat recompensa amb uns personatges molt vius que discorren per èpoques i històries, aparentment inconnexes, que acaben confluent dramàticament.

Al fil dels records de l'Adrià Ardèvol i de les vicisituds d'un violí excepcional, l'autor ens porta de l'Espanya de la postguerra a la Inquisició, ens fa testimonis del mal en majúscula d'Auschwitz, anant i venint del temps actual i passant per uns quants llocs més, de manera tan magistralment narrada que no sols no et perds sinó que dota de major realitat a tot el conjunt.

La web de l'autor a: http://www.jaumecabre.cat/

Cap comentari:

Publica un comentari

Seguidors

Total de visualitzacions de pàgina: