Qué busques?

dijous, 15 de gener del 2009

No ho tenia previst

No, definitivament, res no es com ho havia somniat.

No tenia previst estar atrapada en un cos on el dolor hi campa - fibromialgia en diuen alguns -; ni sentir-me una extranya a casa, amb fills gairebé desconeguts i obligacions postisses.

Darrerament no es un bon dia.

Només els llibres m'alliberen de la sensació opressiva d'haver fet tard, d'haver errat el camí en algún punt i ara no reconeixer on soc.

Sempre ho he volgut fer tot "molt be", educar els fills una mica a contracorrent, sense ressignar-me al que la societat actual dicta. Amb gran superbia vaig creure que dins de casa podiem fer el mon a la nostra mida i preservar-hi els valors que consideravem fonamentals: respecte, generositat, amor, espiritualitat, esforç personal i col.lectiu, sinceritat, confiança, cultura...

Amb estupefacció veig com els joves en que van esdevenint els meus nens no ho comparteixen. Sovint no els reconec i no m'hi reconec (no tindria per que, per altra banda).

Em sento molt perduda i, com sempre, em submergiré als meus llibres i somniaré que reparo el meu cor trencat.

1 comentari:

  1. Somia guapa que a vegades és molt gran del poder del que podem fer

    Un petó

    ResponElimina

Seguidors

Total de visualitzacions de pàgina: